2014 – Representació de l’obra “Francesc Castelló, visqué estimant i morí perdonant” a l’Acadèmia Mariana de Lleida

EN EL TEATRE DE L’ACADÈMIA MARIANA DE LLEIDA  PLE DE GOM A GOM

 EL GRUP TOAR POSA EN ESCENA DE NOU L’OBRA “FRANCESC CASTELLÓ, VISQUÉ ESTIMANT I MORÍ PERDONANT”

 La tarda del diumenge 1 de juny, amb l’aforament del teatre de l’Acadèmia Mariana de Lleida ple de goma a gom amb més de 350 persones, el grup teatral TOAR posà de nou en escena l’obra “Francesc Castelló, visqué estimant i morí perdonant”. Entre els assistents  hi havia el bisbe de Lleida Joan Piris, acompanyat pel vicari de Pastoral Mn. Josep Antoni Jove; el vicepostulador de la Causa de Canonització del Beat Francesc Castelló, Mn. Gerard Soler i el director de l’Acadèmia Mariana, Joan Viñas.

L’obra, inspirada en la vida i testimoni del jove màrtir el Beat Francesc Castelló, segueix el guió original del franciscà, escriptor i periodista el P. Francesc Gamissans. L’autor, la va escriure cinc anys després de la seva beatificació i fou estrenada el 26 d’octubre de 2006, amb ocasió de la restauració del Teatre de l’Acadèmia Mariana, vuit anys desprès ha tornat de nou al mateix escenari on va ser estrenada, de la ma de la Comissió Pro Canonització del Beat i amb ocasió del Centenari del seu naixement.

El públic que omplí el teatre va poder gaudir dels set quadres que conformen l’obra.  Aixecat el teló, va aparèixer un Francesc Castelló infant, sortint de l’escola i fent alguna entremaliadura, com la de tirar pedres a una nena: “Demana-li perdó, potser quan siguis gran aquest perdó t’haurà servit per perdonar als que et facin mal”, li diu la mare…..

En la següent escena es va veure al Francesc Castelló estudiant de Química a l’Institut Químic de Sarrià i retornant a Lleida, retrobant-se amb la seva tia Maria i les seves germanes Teresina i Maria, els tres orfes de pare i mare. Escena a escena, el públic contemplà a Francesc Castelló ja adult, enamorat de la seva núvia Maria Pelegrí, amb una escena dedicada fins i tot al moment en que aquest li fa palès el seu amor.

L’escena central de l’obra, és sens dubte el moment del judici davant el Tribunal Popular i la seva resposta al president: “Sí, soc catòlic”, amb la injusta sentència de pena de mort, un 29 de setembre de 1936. El moment més emocionant i intens de l’obra, que fins i tot va fer brollar més d’una llàgrima entre el públic, va ser quan les seves germanes i la tia Maria llegeixen les darreres cartes, escrites abans de morir: “No ploreu, estic molt i molt content…ofereixo a Déu els sofriments d’aquesta hora”.

El darrer quadre, el de l’afusellament deixà tothom corprès, per cloure amb l’esclat de glòria de la seva beatificació, amb imatges originals d’aquell 11de març de l’any 2001, a la plaça de Sant Pere del Vaticà, amb les paraules de Joan Pau II i la intervenció del bisbe de Lleida d’aleshores Francesc Xavier Ciuraneta.

EL BEAT, SERÀ SANT EL 2015?

Els llargs aplaudiments del públic, mostrant la seva satisfacció per treball de la vintena d’actors afeccionats i també pel missatge de l’obra, donaren pas a les intervencions. En primer lloc del l’autor el P. Gamissans, que agraí al grup teatral TOAR el seu esforç per poder tornar a representar l’obra, així com la resposta del públic que omplí el teatre. El franciscà digué també que a Roma hi ha rumors d’una prompta canonització del beat Francesc: “Potser el proper anys 2015. Si es així jo hem comprometo a afegir dos escenes mes a l’obra”, digué.

Intervingué també el vicepostulador de la Causa de Canonització Mn. Gerard Soler, convidant els fidels a pregar per a que el jove màrtir arribi a ser proclamat sant: “Cal però un miracle”. Mn. Soler explicà com cada vegada el jove màrtir es mes conegut arreu del mon: “Ens arriben comunicacions de tot arreu, demanant estampes, relíquies i informació del Beat, que nosaltres contestem i enviem el que se’ns demana”.

També dirigí unes paraules d’agraïment el director del TOAR Enric Castells, valorant molt positivament el treball dels actors. Finalment ho feu Jordi Curcó, que en nom de la Comissió Pro Canonització del Beat, agraí la resposta del públic i l’excel·lent actuació del grup teatral. Curcó explicà que l’obra ha estat representada a Lleida, al poble de Juneda i a Balaguer: “Cal pensar en fer-ho també al poble del Soleràs, d’on era filla la núvia del Beat la Mariona Pelegrí i potser fins i tot, anar a Alacant, ciutat on va nàixer el Beat fa enguany cent anys”, digué.

EL P. GAMISSANS AUTOR DE CINC OBRES TEATRALS

L’autor del guió, el franciscà P. Francesc Gamissans, que el passat 9 de maig va rebre la Medalla de la Paeria de Lleida al Mèrit Cultural; visqué la representació de l’obra amb emoció i sentiment. El franciscà és autor d’una trentena de llibres en la seva majoria amarats de franciscanisme, alhora que ha escrit, amb la representada en el Teatre de l’Acadèmia Mariana sobre la vida i martiri del Beat Francesc Castelló,  altres quatre obres de temàtica religiosa: “Francesc i Clara d’Asís, una història d’amor”, “Joan XXIII, paradigma de pau i bé”, “El Carmel de Lleida” i “La Marieta té un blau al front”, aquesta darrera basada en la popular llegenda lleidatana de la Mare de Déu del Blau, estrenada el 9 de febrer d’enguany, en el santuari de Sant Antoni de Pàdua dels franciscans de Lleida.

Totes les obres  han estat representades pel grup teatral TOAR de Lleida: “La motivació de la vida del Beat Castelló no va ser altra que estimar a tothom i va morir perdonant. Son aquests els dos aspectes que he volgut destacar en aquesta obra”, ha explicat amb satisfacció per haver estat la tercera vegada que ha estat representada l’obra: “Estic molt satisfet i dono gràcies a Déu i al nostre beat Francesc”.

You may also like...

Translate »