El Beat Francesc Castelló, model per viure amb valentia i goig la nostra fe

Celebrem l’Any de la fe, i nosaltres, com el nostre Beat, la volem viure com ell, tots els moments de la nostra vida. I de la nostra mort. Quatre pinzellades de les ultimes hores de vida en aquests món, ens mostren la fe viva, joiosa, exultant del nostre Francisco, com li deien els amics.

– El testimoni valent al judiciFiscal: ¿Ets catòlic? Francesc: “Sí, sóc catòlic”. El fiscal demanà, sense embuts, pena de mort. “Si ser catòlic és un delicte, accepto gustosament ser delinqüent, ja que la felicitat més gran que pot trobar l’home en aquest món és morir per Crist…
Agraeixo la possibilitat que m’oferiu per assegurar la meva salvació”.

– “Envoltat d’idees alegres, com un pressentiment de la glòria”

Anima els seus companys i canta “Amunt, germans fem nostra via”. Els infon coratge; aquell coratge que ell posseïa, gràcies a la fe que el saturava, com acabava d’escriure, que “aquesta nit estaria amb els seus pares al cel”, que esperava “estar a la glòria dintre de poc”.

– “El cant del crec en un Déu, camí del cementiri” Eren cap a les onze de la nit que els condemnats van sortir de l’Ajuntament. La camioneta va traspassar el pont del Segre i en Francesc va demanar als guardes si podien cantar. No hi van posar obstacle i ell va entonar la professió de fe, el popular “Crec en un Déu” de mossèn Lluis Romeu.

– “Per favor, un moment! Us perdono a tots, i fins a l’eternitat”.En arribar a la porta del cementiri, el Castelló i els altres quatre condemnats, els van obligar a baixar. Francesc estava tranquil i seré. Fixà la seva mirada amb una expressió d’amor i de perdó vers els qui formaven el piquet, i alçant la mà dreta els digué: “Per favor, un moment! Us perdono a tots, fins a l’eternitat”.

Mn. Gerard Soler

Vicepostulador de la Causa de Canonització.

You may also like...

Translate »