2016 – Dejuni i Abstinència

En la Paraula de Déu trobem que el dejuni pot ser senyal de penitència, d’expiació dels pecats, d’oració intensa o voluntat ferma d’aconseguir quelcom. Altres vegades subratlla la preparació per un esdeveniment important, com els quaranta dies de Moisès al Sinaí o d’Elies al desert o de Jesús abans de començar la seva missió. A la fi del segle I, la Didaché ja parla del sentit de preparació i de culte del dijuni quan ho prescriu pel qui ha de rebre el baptisme (adults), durant un o dos dies, i ho recomana al ministre i als qui l’acompanyen. És en la Quaresma, des del segle IV, quan més sentit ha tingut per als cristians el dejuni com a privació voluntària del menjar: fer al dia un sol àpat fort en dies determinats. El dejuni, juntament amb l’oració i la caritat, són, des de molt antic, una practica quaresmal com a signe d’una conversió interior als valors fonamentals de l’Evangeli i una relativització d’altres valors materials. Actualment ens abstenim de menjar carn tots els divendres de Quaresma que no coincideixin amb alguna solemnitat. Fem abstinència i a més dejuni el Dimecres de Cendra i el Divendres sant.

 

Mn. Gerardo Soler

Liturgia viva, 14/02/2016

gerardos@telefonica.net

 Vicepostulador de la causa de Canonización del Beato Fracisco Castelló

You may also like...

Translate »