2016 – Nota d’espiritualitat sobre el temps d’Advent.


E
SPERANT L’ADVENIMENT DEL SENYOR

 En el Prefaci II d’Advent es diu: “Aquell que anunciaren els oracles de tots els profetes, aquell que esperà, plena d’amor, la Mare Verge, el que Joan proclamà  com el qui havia de venir i el mostrà ja present enmig dels homes; és el mateix, que ara ens dona el goig de preparar-nos per al misteri de Nadal”. Aquestes bellíssimes paraules marquen l’espiritualitat d’aquest temps. És com un tornar al temps en el qual encara no haguéssim conegut el Senyor. Per tant, l’Església ha de refer el camí d’Israel. Ella també ha d’escoltar les paraules del Profeta que animen la seva esperança i li obren l’horitzó dels temps del Messies.

En les primeres lectures es proclamen fragments del llibre d’Isaïes. Aquest és el “Profeta major” dels temps del Messies. El temps present, marcat pel dolor, no s’esgota en si, sinó que s’obre al futur de Déu i la seva manifestació.

D’altra banda, si Israel va haver d’anar al Jordà per escoltar l’últim i al més gran dels profetes, que és Joan Baptista, també l’Església ha d’anar al Jordà de la conversió perquè el Senyor trobi un poble ben disposat per a Ell. Ha de submergir cada existència al Jordà, santificat pel Baptisme del Senyor, per salvar el precipici existent entre Déu i els homes, a causa del pecat. Joan és un profeta de foc i la seva paraula denuncia els pecats contra l’aliança.

L’Advent és un pòrtic de llum, d’una llum intensa que prové del seu interior, en ambdós costats d’aquest pòrtic estan flanquejats per dues figures, la primera la de Joan el Baptista, que ens convida a la conversió del cor. No una conversió teòrica, sinó real, donant els fruits d’una veritable conversió: “Doneu els fruits que demana la conversió” (Lc 3,8) i la segona figura és la Verge de Natzaret, la qual ens diu simplement que per acollir el Senyor n’hi ha prou de dir: “Que es compleixin en mi les tevesparaule” (Lc 1,38).

Quan vivim aquestes actituds ja no hi ha distància entre el cel i la terra. Llavors és possible el Nadal. És des d’aquí que es pot desenvolupar tota la teologia de l’Advent cristià i reprendre el fil de la predicació de Sant Bernat que parla del triple adveniment de Jesús al món, en la història en el misteri de la seva Nativitat, a les ànimes, si vinguda en la gràcia i al final dels temps, quan el Senyor vingui a la majestat de la seva glòria. Ja que creiem que vindrà a “judicar els vius i els morts” i “el seu regnat no tindrà fi”. Celebrant el Nadal, prenem consciència viva del retorn gloriós del Senyor.

Mentre esperem el seu retorn la nostra esperança, realment teologal, és incommovible i l’alegria cristiana neix d’aquesta esperança. Per això, durant el temps d’Advent en la seva ànima més íntima l’Església clama incansablement: “El qui dóna testimoni de tot això, diu:”Sí, vinc de seguida.” Amén! Vine Senyor Jesús! (Ap 22,20).

Normes litúrgiques

  1. Durant la primera part de l’Advent, fins al dia 16 de desembre, si la Missa no té prefaci més propi, es diu cada dia el prefaci I o III d’Adven
  2. A la Litúrgia de les Hores, tant la dominical com la ferial, són propis del temps l’Invitatori, els himnes de l’Ofici de lectura, Laudes i Vespres, i a totes les hores (exceptuades les Completes) tots els elements des de la lectura breu fins al final de l’hora.
  3. A Tèrcia, Sexta i Nona els tres Salms es diuen amb una sola antífona.
  4. Per a la Missa dels dies ferials, fins al 16 de desembre, es pot escollir entre:
    1. la Missa
    2. la Missa d’una memòria lliure.
    3. la Missa d’un sant inscrit en el
    4. una Missa especial (no quotidiana) de
  5. No es permeten les Misses per motius diversos ni les quotidianes de difunts, si no ho exigeix la utilitat pastoral dels fidels (IGMR núm. 333).
  6. L’altar es pot adornar amb flors i es pot tocar música instrumental, però ambdues coses més moderadament que durant la resta de l’any (Cf. IGMR, núm. 305 i Cae Episc., núm. 236).

 Recomanacions

  1. La Corona d’Advent és un signe molt popular d’aquest temps, però no és pròpiament un signe litúrgic i, per això, no és obligatòria. S’ha de procurar que la Corona estigui col·locada estèticament, però mai no ha de ressaltar més que l’altar o l’ambó. És suggestiu disposar-la de manera que durant el cicle de Nadal es converteixi en el lloc on es col·loqui la imatge del Nen Jesús envoltada pels quatre ciris
  2. Els ciris de la Corona d’Advent es poden encendre successivament en cada un dels quatre diumenges, sigui al començament de la Missa dominical, després de la salutació del celebrant, sigui (en els monestirs especialment) abans de les I Vespres del
  3. Durant la setmana, tant en la Missa com a Laudes i Vespres, poden estar encesos els respectius ciris il·luminats els diumenges anteriors.
  4. Durant tot el temps d’Advent és oportú que es colloqui en un lloc destacat una imatge de Maria adornada i il·luminada discretament.
  5. Per a l’oració dels fidels, els diumenges es poden emprar els formularis que figuren al llibre Preguem el Senyor, amb les oracions conclusives de l’any corresponent, pàgs. 43-48, i els dies ferials les que figuren a les pàgs. 51-61.

 

 Corona d’Advent

  1. La benedicció de la Corona d’Advent manca al Ritual de benediccions català: hi és, en canvi, al Bendicional castellà (n. 1241-1242, pàg. 555-556).
  2. La Corona d’Advent es pot beneir al començament de la Missa després del cant d’entrada, tot ometent l’Acte
  3. Als Monestirs i comunitats religioses la Corona es pot beneir també al començament de les I Vespres del diumenge I d’Adven

Després de la salutació inicial el celebrant fa aquesta monició o una altra de semblant:

Germans; tot començant  el nou any litúrgic beneirem la Corona, iniciant també, amb aquesta benedicció, el temps d’Advent. El resplendor del seus ciris ens recordarà que Jesús, el Messies que s’acosta, ve com a llum del món per il·luminar les nostres tenebres i desfer les nostres foscors.

Encenent, setmana rere setmana, els quatre ciris d’aquesta Corona ens ajuda- rà a preparar-nos progressivament per rebre la llum de Nadal que s’acosta; per això avui, primer diumenge d’Advent, després de beneir la Corona, encendrem el primer dels seus ciris.

Després de la monició introductòria el celebrant, amb les mans esteses, diu:

Tota la terra, Senyor, s’alegra aquets dies, i l’Església crida de goig

davant el vostre Fill, el Senyor

que s’acosta, com a llum resplendent,

per il·luminar els qui vivim a les fosques de la ignorància, del dolor i del pecat.

Ple d’esperança en la seva vinguda

el vostre poble ha preparat aquesta Corona amb rams del bosc

i l’ha guarnida amb llums.

Ara, que ens disposem a començar

el temps de preparació per a la vinguda del vostre Fill, un demanem, Senyor,

que, mentre creix cada Diumenge la llum d’aquesta corona amb nous ciris encesos,

a nosaltres ens il·lumineu cada vegada més intensament amb la resplendor d’Aquell que,

per ser la Llum del món,

ve a il·luminar totes les foscors.

Per Crist Senyor nostre.

  1. R. Amé

De les Cartes pastorals de sant Carles Borromeo, bisbe.

 L’Església celebra cada any el misteri d’aquest amor tant gran

“Ha arribat, estimadíssims germans, aquell temps tan important i solemne, que, com diu l’Esperit Sant, és temps favorable, dia de la salvació, de la pau i de la reconciliació; el temps que tan ardentment van desitjar els patriarques i profetes i que va ser objecte de tants sospirs i anhels; el temps que Simeó va veure ple d’alegria, que l’Església celebra solemnement i que també nosaltres hem de viure a tot moment amb fervor, lloant i donant gràcies al Pare etern per la misericòrdia que en aquest misteri ens ha manifestat. El Pare, pel seu immens amor cap a nosaltres, pecadors, ens va enviar al seu Fill únic, per lliurar-nos de la tirania i del poder del dimoni, convidar-nos al cel i introduir-nos en el més profund dels misteris del seu regne, manifestar-nos la veritat, ensenyar-nos l’honestedat de costums, comunicar-nos el germen de les virtuts, enriquir-nos amb els tresors de la seva gràcia i fer-nos els seus fills adoptius i hereus de la vida eterna. L’Església celebra cada any el misteri d’aquest amor tan gran cap a nosaltres, exhortant-nos a tenir-ho sempre present. Alhora ens ensenya que la vinguda de Crist no només va aprofitar als que vivien en el temps del Salvador, sinó que la seva eficàcia continua, i encara avui se’ns comunica si volem rebre, mitjançant la fe i els sagraments, la gràcia que ell ens va prometre, i si ordenem la nostra conducta conforme als seus manaments”.

(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2017, p. 29-32).

You may also like...

Translate »