2017 – DIUMENGE IV D’ADVENT
Es torna a proclamar l’Evangeli de l’Anunciació del Senyor. Es va proclamar en la solemnitat de la Immaculada (també el dia 20 a la Missa feiral).
La tradició litúrgica gaudeix d’aquest Evangeli, gairebé com a Evangeli alpha i ho utilitza moltes vegades durant l’any. Per dir-ho així, no es cansa d’escoltar-ho.
És el exordi i preludi de la nostra salvació. Cal escoltar-ho com el que és, la més gran i més bella Bona Nova “euanguelion”: “Alegra’t, María, alegra’t, Església, el Senyor ve a tu”.
El misteri etern, amagat en secret durant segles, s’ha manifestat en l’adveniment del Fill i per això sempre l’Església esposa, ha de dir amb el Salm: “Cantaré eternament les misericòrdies del Senyor”.
L’Anunciació del Senyor és la primera icona de la Santa Trinitat. María és el “Nobile totius triclinium Trinitatis”.
També tota l’esperança d’Israel acaba amb l’humil: “Fiat secundum verbum tuum” de la Verge de Natzaret.
L’anunciació del Senyor és una sacra pagina d’excelsa densitat teològica. Tots els Pares d’Església d’occident i d’orient l’han predicat com mai n’han predicat una altra.
L’Església vol rebre al Senyor en la gràcia del Nadal amb l’ac- titud obediencial de María. Per ser María, la Mare del Senyor, tota l’Església participarà de la fecunditat de María.
Mn. Rafael Serra
(Calendari-Directori Litúrgic de l’Any 2018, Liturgia fovenda, p.44)
