2017 – Epifania (Català)

Si Nadal és un misteri de la intimitat, l’Epifania és un toc de trompeta. Un anunci.

El Fill que ens ha estat donat, de fet, està cridat a ser llum per a tots els pobles de la terra.

L’Epifania és una de les grans solemnitats de l’Església, resplendent de la llum pasqual.

Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum, i sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor. Mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria”.

La lectura d’Isaïes és gairebé una exaltació de la glòria del Senyor que clareja sobre la ciutat santa de Jerusalem. El profeta diu a l’Església:

Alça els ulls i mira al teu entorn:  tots aquests s’apleguen per venir cap a tu; porten de lluny els teus fills, duen als braços les teves filles”.

És el misteri de l’Església que avui, radiant de goig se sap lloc de trobament i de la unió de tota la humanitat en Crist. L’Església és i serà per tot arreu el poble fidel al Nadal del Senyor, del Fill predilecte del Pare, en els seus fills dispersos pel món, que guiats per l’estrella de la fe s’aixequen, es posen en camí, en un immens pelegrinatge, “a contemplar cara a cara la vostra excelsa glòria (Col·lecta) i durant aquest immens pelegrinatge es manifesten com heralds del Senyor de la Glòria.

Aquest és el missatge: “Déu s’ha fet home perquè l’home arribi a ser fill de Déu”. Per això que l’Epifania és realment una   jornada missionera, un inici, una nova evangelització, per naturalesa sempre és nova.

Baptisme del Senyor

El Diumenge del Baptisme del Senyor forma part del cicle de l’Epifania.

Encara Isaïes a la primera lectura proclama: “Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s’ha complagut la meva ànima”.

La glòria del Senyor es manifesta en Jesús de Natzaret que s’acosta al Jordà i entre els pecadors rep, ell també, el Baptisme de Joan. Val la pena ressaltar la indicació de Lluc “mentre pregava”, la Trinitat de Déu es manifesta.

El Pare que proclama la condició del servent de Déu com el Fill de la seva predilecció: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut”.

I la presència de l’Esperit Sant en la figura del colom que busca niu i lloc de repòs en la humanitat de Jesús per romandre-hi.

El Baptisme del Senyor es converteix en l’inici del Misteri de la Pasqua, ell descendeix al Jordà, el riu que torna sempre a l’origen (Salm 113,3).

El Baptisme de Jesús significa la humanitat que se submergeix en la mort per ressuscitar  l’home nou, la condició és ser Fill estimat de Déu i plens de l’Esperit Sant.

El seu Baptisme prefigurava el nostre i per això l’oració col·lecta proclama: “Concediu als vostres fills d’adopció, que han renascut de l’aigua i de l’Esperit Sant, de ser sempre dignes de la vostra benvolença”.

El Messies és presentat pel testimoni de Joan, però també amb el testimoni del Pare i de l’Esperit Sant i, per tant, el Baptisme del Senyor es converteix en el primera Icona de la gloriosa i vivificant Trinitat de Déu.

Des d’ara sabem la condició de Jesús, el profeta procedent de Natzaret, és el Fill estimat de Déu.

El Baptisme del Senyor és només l’inici del Misteri de la Pasqua, des d’aleshores Ell es posa al capdavant d’una humanitat pobra i pecadora per conduir-la al Pare pel misteri de la seva Pasqua.

Ja sabeu com Déu el va consagrar ungint-lo amb Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell” (segona lectura).

(Calendari – Directori de l’Any litúrgic 2017, p. 61-62)

You may also like...

Translate »