OCTAVA DE PASQUA

Tots els dies de l’octava de Pasqua constitueixen per a la litúrgia com un sol dia amb el Diumenge de Resurrecció.      

Per això, en el prefaci i en els diversos embolismes de la Pregària eucarística de cadascun dels dies d’aquesta setmana es diu “en aquest dia” (no «en aquest temps»)

que Crist, la nostra Pasqua, ha estat immolat”.

 En les perícopes evangèliques de la Missa d’aquesta octava es van proclamant successivament –sense lectura contínua– diversos fragments que presenten diferents

aparicions del Ressuscitat.

Cal viure espiritualment i manifestar a través dels signes el caràcter extraordinàriament festiu d’aquesta octava.

Seria molt empobridor que, passat el Diumenge de Pasqua, l’ambientació de les celebracions retornès als usos i expressions dels dies corrents del temps de durant l’any;

fins a èpoques no gaire llunyanes tota l’octava pasqual era festa de precepte, si més no pel que fa a l’obligació greu de participar en la Missa; el dilluns de Pasqua va

conservar aquesta característica fins 1910.

Normativa litúrgica per a l’octava pasqual

Tots els dies d’aquesta setmana són privilegiats, s’equiparen a les solemnitats del Senyor, i tenen Missa pròpia.

Totes les celebracions del santoral s’ometen; no se’n fa ni tan sols commemoració.

Les solemnitats, tant universals com locals que coincideixin aquesta setmana, es traslladen al dilluns, dia 24; (si se n’ha acumulat més d’una, a les fèries següents); les

festes i memòries, en canvi, s’ometen.

Durant tots els dies d’aquesta setmana s’usa el prefaci de Pasqua I amb l’expressió “en aquest dia” (no “en aquest temps”).

En el Cànon romà es diu també cada dia Communicantes i l’Hanc igitur del dia de Pasqua. Si s’usa el Cànon romà o les pregàries eucarístiques II o III es diu

l’embolisme i la intercessió propis del dia de Pasqua.

Al final de la Missa, i de Laudes i Vespres quan presideix un ministre,a les paraules de comiat  “Aneu-vos-en en pau” i a la seva resposta s’afegeix  “Al·leluia, al·leluia”.

CADA DIUMENGE ÉS PASQUA

Haec est dies qui fecit Dominus! No existiria Diumenge si el Senyor no hagués ressuscitat.

Per això el Diumenge de Pasqua és el Diumenge de tots els Diumenges.

És el dia que ha fet el Senyor. Ell l’ha creat. Només Ell. El Diumenge de Pasqua és més que un dia entre tants i més que una jornada com les altres, ritmades per la sortida i la postadel sol, és el dia en què la llum de la vida, que la mort no pot enfosquir, es difon.

És un dia nou, veritablement arriba la plenitud dels temps. Perquè hi ha aquest Diumenge el temps ha entrat en l’eternitat.

És el misteri del Vuitè Dia, el dia de la nova creació i el Dia en què el vident de l’Apocalipsi va veure la glòria de la Presència del Senyor (Ap 1,7).

Són tantes i tan belles les referències de la literatura cristiana primitiva des Sant Justí, com aquesta de Sant Ignasi d’Antioquia: “Observeu el sàbat i la festivitat del dia del Senyordoncs la primera és un memorial de la creació, i la ultima de la resurrecció”.

La Pasqua ho canvia tot. Tot ja és diferent. És Pasqua. Pasqua eterna. L’alegria d’aquest Diumenge és més gran que tot, va més enllà de totes les nostres tristeses i enyorances i fins i tot no té proporció amb cap alegria nostra.

El sol del dia de Pasqua, com un dia de primavera, no deixa ni rastre de la neu, s’ha fos tota culpa, tot desamor, tota vergonya. És la major alegria i ho omple tot. Alta i pura. Ens orienta iens porta cap al Pare. Ens fa seguir el camí de la vida, amb la llum de Crist que il·lumina els passos.

Joiosa llum santa que ens portes la glòria del Pare del cel immortal, Déu i salvador Jesucrist”. És la Pasqua, el Diumenge de tots els Diumenges.

Celebrar la Pasqua i la Pasqua dominical és celebrar com el final de la història que s’anticipa i el Regne de Déu entra en el nostre temps.

L’Església, per una tradició apostòlica, que porta el seu origen del mateix dia de la Resurrecció de Crist, celebra el misteri pasqual cada vuit dies, en el dia que és anomenat ambraó “Dia del Senyor”. En aquest dia els fidels han de reunir-se a fi que, escoltant la Paraula de Déu i participant en l’Eucaristia, recordin la passió, la resurrecció i la glòria delSenyor Jesús i donin gràcies a Déu, que els “va fer renéixer a la viva esperança per la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts”(1Pe 1,3). (SC 106).

Calendari-Directori de l’Any litúrgic 2017, p.129

You may also like...

Translate »