Una Pasqua Divina

“Una Pasqua divina avui se’ns ha revelat.    

Pasqua nova i santa.                                                   

Pasqua solemníssima de Crist Llibertador.

Pasqua immaculada i gran.

Pasqua dels creients.

Pasqua que obre les portes del Paradís.

Pasqua que santifica a tots els cristians.

Pasqua dolcíssima, Pasqua del Senyor. Pasqua!

Una Pasqua santíssima se’ns ha donat.

És Pasqua. Abracem-nos mútuament.

Tu ets la Pasqua que destrueixes la tristesa.  

Perquè avui Crist Jesús ressuscita brillant.

Estikiràs de Pasqua de la Litúrgia Bizantina

Continuació de la Cinquantena Pasqual     

 

Passada l’octava de Pasqua continua el gran Diumenge de la cinquantena pasqual, que s’ha de diferenciar de tots els altres cicles pel seu caràcter extraordinari i pel conjunt dels seus signes festius. 

Els cinquanta dies s’han de celebrar i s’han de viure (també pel que fa als signes litúrgics) com un únic Diumenge prolongat. Aquest gran Diumenge constitueix una invitació a intensificar la vivència de l’originalitat radical del cristianisme com a evangeli o bona notícia festiva de la resurrecció que esperem i assaborim anticipadament aquests dies.

Per a significar la novetat de la vida cristiana, durant aquests dies, a la Missa, se suprimeixen les lectures de l’Antic Testament, que només són figura i profecia d’allò que Crist, amb la seva resurrecció, ja ha realitzat.

Els cinquanta dies de Pasqua constitueixen, per tant, una única festa que celebra la presència de l’Esperit que ressuscità el Senyor i que també ens ressuscitarà a nosaltres; l’ultima setmana–entre l’Ascensió i Pentecosta– es distingeix una mica i intensifica les al·lusions a l’Esperit Sant, però és molt lluny de constituir un cicle diferent (un temps de l’Ascensió com es deia abans); la presència de l’Esperit Sant és pròpia de tota la Cinquantena, no únicament de les seves darreres fèries.

Normativa litúrgica

A partir del dilluns de la II setmana de Pasqua, si la Missa no té un prefaci més propi, es diu cada dia un dels cinc prefacis de Pasqua, llevat del cas que s’usi la pregària eucarística IV. Quan s’usa el prefaci I, també es diu en aquest temps i no en aquest dia.

A la Litúrgia de les Hores, tant dominical com ferial i a totes les hores, l’himne i tots els altres elements a partir de la lectura breu són propis del temps pasqual.

A Tèrcia, Sexta i Nona els tres salms es diuen amb una sola antífona (Al·leluia, al·leluia, al·le- luia).

A la Missa quan no hi ha cants i es reciten les antífones del Missal s’afegeix sempre al·leluia tant a l’antífona d’entrada com a la de comunió. 

A la Litúrgia de les Hores s’afegeix al·leluia a totes les antífones, llevat del cas que ho exclogui el sentit de l’antífona.

FIDES CHRISTANORUM RESURRECTIO CHRISTI EST

(Sant Agustí)

El que motiva fonamentalment la litúrgia cristiana és Crist Ressuscitat.

La comunitat es reuneix per Ell, ja que ha estat també convocada per Ell. Es reuneix per a la pregària per escoltar la Paraula de Déu des de tota la disponibilitat de la seva fe i celebrar el seu memorial, pel qual les antigues profecies adquireixen sentit i en el qual, tot gest resulta vàlid i justificat, i al mateix temps lluminós.

Després de Pasqua, els cristians ja no poden celebrar un altre culte que no sigui el memorial del Senyor ressuscitat. Crist ho és tot per a nosaltres, diu Sant Ambròs.

A la comunitat dels deixebles ja no li pot interessar una altra cosa ni amb res pot omplir el desig i el seu cor sinó amb Crist gloriosament ressuscitat. “La llum de Crist que ressuscita gloriós dissipi les tenebres del cor i de l’esperit”, diu el celebrant en el moment d’encendre el Ciri pasqual.

I la llum serveix per foragitar les tenebres. Per il·luminar les foscors del sense sentit i tots els inferns existencials que viuen els homes. Per aquest motiu el culte cristià només pot existir com a memorial del Senyor.

Importa la tesi: no és la litúrgia la que crea el misteri de Crist, sinó el misteri de Crist que crea la litúrgia.

Aquest principi, evident teològicament, crea un principi de celebració nou i diferent. Parteix del principi que la litúrgia és obra de la Trinitat (Totius Trinitatis) (Cf CIC 1077ss). Per tant, el que realment importa no és el que fem nosaltres, sinó el que el Senyor fa en la sacramentalitat de la litúrgia.

El que fa la comunitat no és suplantar la centralitat del Misteri de la fe, sinó deixar que la glòria del Ressuscitat irradiï des del centre de la celebració del seu Memorial.

D’aquí procedeix la seva bellesa, des de l’interior del Misteri, aquesta bellesa és constitutiva al mateix Misteri que celebrem. L’única bellesa que salva el món és la del Senyor Crucificat.

La litúrgia celebra la glòria del Senyor i la seva presència actuant i les possibilitats de l’home en relació amb el Misteri no tenen cap proporció amb les possibilitats de la gràcia.

L’acció litúrgica és el sagrament de l’obra de la salvació, sempre eficaç i vigent, i, per tant, disponible i obert a l’Església que participa de la litúrgia, evocant amb admiració i estupor les meravelles de Déu, lloant i donant gràcies de manera incessant i esperant els dons del Regne.

D’aquí la convicció i la certesa que celebrem la litúrgia en obediència a la Paraula de Crist. És Crist qui ha revelat al creient la necessitat de la litúrgia. Per si mateix no arribaria a descobrir aquesta necessitat. Només Crist revela la necessitat de “menjar el seu cos i beure la seva sang” per tenir vida. L’Eucaristia en aquest sentit és vital per a l’Església: “Si no mengeu el meu cos no teniu vida en vosaltres” (Jo 6,54).

Omnia nobis Christus est”, Crist ho és tot per a nosaltres, predicava Sant Ambròs: “Si tu vols curar les ferides, ell és metge; si estàs encès de febre, ell és font refrescant; si estàs oprimit per l’iniquitat, ell és justícia; si tens necessitat d’ajuda, ell és vigor; si tems la mort, ell és la vida; si desitges el cel, ell és el camí; si fuges de les tenebres, ell és la llum; si busques menjar, ell és aliment” (Sant Ambròs, De Virginitate, 16,99).

Calendari-Directori de l’Any litúrgic 2017, p.134-135.

You may also like...

Translate »