Dejuni i abstinència

En la Paraula de Déu trobem que el dejuni pot ser senyal de penitència, d’expiació dels pecats, d’oració intensa o voluntat ferma d’aconseguir quelcom. Altres vegades subratlla la preparació per un esdeveniment important, com els quaranta dies de Moisès al Sinaí o d’Elies al desert o de Jesús abans de començar la seva missió. A la fi del segle I, la Didaché ja parla del sentit de preparació i de culte del dijuni quan ho prescriu pel qui ha de rebre el baptisme (adults), durant un o dos dies, i ho recomana al ministre i als qui l’acompanyen. És en la Quaresma, des del segle IV, quan més sentit ha tingut per als cristians el dejuni com a privació voluntària del menjar: fer al dia un sol àpat fort en dies determinats. El dejuni, juntament amb l’oració i la caritat, són, des de molt antic, una practica quaresmal com a signe d’una conversió interior als valors fonamentals de l’Evangeli i una relativització d’altres valors materials. Actualment ens abstenim de menjar carn tots els divendres de Quaresma que no coincideixin amb alguna solemnitat. Fem abstinència i a més dejuni el Dimecres de Cendra i el Divendres sant.

Liturgia viva, p. 10

El sagrament de la Misericòrdia del Pare o confessió

Diem sagrament de la Penitència, de la Reconciliació, de la Confessió. La “penitència” és una part del sagrament; algunes persones són molt bones i no “trenquen” amb el Senyor per a reconciliar-se amb Ell; la “confessió” és també una part del sagrament: dir els pecats al confessor. Però tots els qui celebrem aquest sagrament, siguin sants o molt pecadors, experimentem la Misericòrdia del Pare. El sentir-nos duts a coll del Bon Pastor; l’alegria del Pare pel pecador que es converteix i el Pare que fa una festa perquè ha trobat el fill perdut. A aquest sagrament se l’ha anomenat també el segon baptisme: s’ha perdut la vida nova del primer baptisme i la recuperem en aquest sagrament de la Misericòrdia del Pare o confessió. És un regal de Crist Ressuscitat a la seva Església el dia de la Resurrecció: “Al capvespre d’aquest mateix dia, que era diumenge… Pau a vosaltres… A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats…” (Jn 20,19-23). La celebració d’aquest sagrament, el confessar-nos bé ens ajuda en aquest camí de conversió joiosa cap a la Pasqua, que és la Quaresma. 

Liturgia viva, p. 10.

You may also like...

Translate »