2018 – NAIXEMENT DE SANT JOAN BAPTISTA
Joan, fill de Zacaries, de família sacerdotal.
El precursor, ha de ser vist com el dit que assenyala de manera permanent al Senyor com “Anyell de Déu que lleva el pecat del món”. Com el qui assumeix els pecats de tots els homes sense cometre’ls i portar-los a la Creu per destruir-los.
El profeta Joan és el que convida a tots a ser deixebles del Senyor. Joan Baptista és també el qui recupera tot l’Antic Testament i el lliura a Jesús, el Senyor. En aquest sentit el mateix Joan assumeix tipològicament la figura dels profetes (Jeremies i Isaïes) com es proposa en la primera lectura.
Amb raó la seva missió és com las dels profetes como els profetes i amb més raó va ser santificat des del si de la mare.
Ell, gairebé com Maria, anuncia el misteri de l’Església com la que predica al Senyor, no a si mateixa. És el Senyor qui ha de créixer.
Amb raó es celebren els dos naixements, el de Joan i el de Maria i en l’iconòstasi oriental formen la deisi (intercessió), ambdues figures flanquegen la imatge del Pantocràtor, presidint la intercessió de l’Antic i del Nou Testament.
El seu nom va encapçalar la llista dels sants, abans de la dels apòstols en el Cànon. El seu naixement pertany ja als misteris de l’encarnació del Senyor i ens introdueix en la seva grandesa (vegeu el contingut de l’oració de la presentació de les ofrenes i la postcomunió).
La tradició de totes les Esglésies celebra de manera molt solemne la Nativitat de Joan, el Baptista, el naixement va ser motiu d’alegria, com canta prefaci d’avui. En el ritu bizantí és una festa important i se celebra amb una gran vigila nocturna.
La data del Nadal del Precursor es va escollir en relació al Nadal de Jesús (sis abans). Totes aquestes dates estan relacionades amb el 25 de març. No es pot demostrar en la història de la litúrgia que aquestes celebracions depenen del solstici d’hivern i de primavera. Aquests arguments són ideològics.
