2019 – DIUMENGE III DE QUARESMA
Diumenge de la paràbola de la figuera que no dóna fruit.
A la meitat de la Quaresma, l’Evangeli és una invitació forta a la conversió.
Tots som pecadors.
No menys que els que van ser ajusticiats per Pilat, o pels 18 morts en caure-los-hi a sobre la torre de Siloè, segons expliquen a Jesús.
Tots hem de convertir-nos.
El Senyor ho explica amb la paràbola de la figuera, on es posa de mani- fest la paciència del propietari, fins al punt que concedeix a l’arbre una última oportunitat “a veure si dóna fruit, sinó l’any que ve la tallaré“.
El propietari, delicadament, posa els mitjans a favor de l’arbre: cava al seu voltant, tira fem…
És una gràcia última que l’arbre, fins ara paràsit, no ha merescut.
Déu és infinit però la vida de l’home és finita: l’home només té la seva existència per a donar fruit, i per això ha de col·laborar en totes les oportunitats que la gràcia li ofereix.
A la primera lectura, el text més gran de l’Antic Testament: la revelació del nom de Déu.
Serà Jesús qui revelarà el nom de Déu: com esbarzer que crema sense consumir-se (el seu Amor).
La segona lectura és important i descriu la interpretació cristiana de l’Antic Testamen
