2019 – OCTAVA DE NADAL
SANTA MARIA, MARE DE DÉU
L’Església dedica avui a Maria el títol més gran: “Mare de Déu” (Theotokos).
El títol mariològic per excel·lència és una professió de fe cristològica.
El qui ens ha nascut és “vere Deus i vere homo” i Maria és veritablement la Mare de Déu, “més gloriosa que els querubins i incomparablement més venerable que els serafins” segons l’himne Agyos estin.
La solemnitat mariana d’avui és la més antiga que l’Església d’oc- cident dedica a la benaurada Mare de Déu.
És com si l’Església no pogués marxar del bressol del Senyor, sense saludar aquella que ens va donar el Verb diví.
Baldament l’inici de l’any civil no té cap significat litúrgic, cal tenir-ho en compte pastoralment.
Missa: Nm 6, 22-27; Sal 66, 2-3. 5. 6 i 8; Ga 4, 4-7; Lc 2, 16-21
A la primera lectura, trobem la benedicció sacerdotal que Israel utilitzava en la seva festa de l’any nou.
Benedicció que els sacerdots impartien al poble d’Israel i que després sant Francesc féu servir tot sovint.
El Salm responsorial és la súplica i el desig del poble a una sola veu: “Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi“.
Per Nadal, Déu ens ha fet veure la claror de la seva mirada, que descobrim en la de l’Infant Jesús i, per això, tots els pobles han de lloar el Senyor.
En la segona lectura, sant Pau proclama que la revelació del Déu vivent no és mitològica sinó que es realitza en la història.
El Fill de Déu nasqué d’una dona (Maria) i, essent així, vivim en la plenitud del temps, en la condició de la llibertat dels fills i filles de Déu, en la participació del mateix Esperit que ens fa cridar “Abbà Pare“: “si som fills, també som hereus“.
El naixement de Jesús en la història és el nostre naixement en la vida de Déu.
És l’admirable intercanvi: Déu s’ha fet home, perquè nosaltres esdevinguéssim fills de Déu.
A l’evangeli de Lluc, Jesús és circumcidat (el primer vessament de la seva sang) al vuitè dia d’haver nascut, ja que va néixer sota la Llei i forma part de la primera Aliança.
El seu pare i la seva mare imposen el nom a l’infant: es dirà Jesús, com els havia estat indicat.
És un nom teòfor que significa “Ell porta la salvació de Déu” (Mt 1,21).
Maria és la primera memòria de l’Església: ella és qui conserva tots aquestes paraules-esdeveniments (dabar) dins el seu cor i els medita.
Els pensa en la seva pregària -una i altra vegada- per a descobrir-ne els significats (rumiatio).
El cor de Maria és el primer “arxiu” i està cridada a ser la primera arxivera de l’Església.
Del seu cor en brollarà l’Evangeli de la gràcia.
El cor de Maria és el cor de l’Església que aquests dies medita, contempla, adora i gosa interpretar (fer hermenèutica) el significat del Nadal de Jesús per a la humanitat sencera, per a cadascú de nosaltres.
Així ho farà al llarg de tot l’Any de gràcia, que és l’Any Litúrgic.
