2020 – DIUMENGE XXV DE DURANT L’ANY
Diumenge dels treballadors de la darrera hora
Durant el seu darrer pelegrinatge a Jerusalem, el Senyor predica aquesta meravellosa paràbola.
Fa la bella comparació de l’amo de la vinya que al temps de la verema lloga els vinyaters que necessita.
Ho fa tot per la seva vinya, fins a cinc vegades surt a buscar treballadors!.
Des de la primera hora del matí fins a la darrera del vespre lloga treballadors.
La sorpresa és que els de la darrera hora cobren el mateix, de fet, és el tracte verbal que havien fet.
Calia que l’amo complís la llei santa de pagar als treballadors el jornal del dia (Lv 19,13 i par.).
Els qui havien treballat tot el dia murmuren i protesten.
L’amo no els vol deixar en l’odi i en la duresa del cor i els parla dels altres com a companys i no com a rivals: “A aquests darrers jo els vull donar igual que a tu” (cf. Mt 20,14b).
O també: “Tens enveja perquè sóc generós?”
Tots tenen necessitat del salari.
És cert que alguns han treballat més que els altres, però no per culpa d’aquests darrers: senzillament, ningú no els havia llogat fins aleshores.
La generositat de Déu no ha de suscitar mai l’enveja o la murmuració sinó l’acció de gràcies i la joia fraterna.
La justícia de Déu no és humana simplement, és també divina: la justícia divina és la plenitud de la caritat.
La bondat de Déu envers els altres va més enllà del que és degut i merescut. És una justícia que trasbalsa.
Vet ací que els primers que s’oposen al bé dels darrers són els veritablement injustos: la seva mirada no és divina, és mesquina.
A l’Església, ningú no pot dir “jo he treballat més que tu“: allò important és que uns i altres hàgim treballat humilment a la vinya del Senyor.
Sant Pau és sublim en la segona lectura: “Per a mi, viure és Crist, i morir em seria un guany“, però estima tant l’Església que fins i tot renuncia a descansar ja en Crist, “cosa incomparablement millor“, per tal de continuar servint la comunitat.
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2020, Liturgia fovenda, p.332)
