2021 – Dijous 21/01 : SANTS FRUCTUÓS, bisbe, i AUGURI i EULOGI, diaques, MÀRTIRS

“Mai no us mancarà pastor“, digué el bisbe Fructuós abans del seu martiri.

L’Església de Tarragona se sent hereva del bisbe Fructuós i dels seus diaques Auguri i Eulogi que, tal dia com avui de l’any 259, a l’amfiteatre de la ciutat, van proclamar, amb un  martiri ple de glòria, la Resurrecció de Crist i la vida eterna.

Sant Fructuós, acompanyat dels seus diaques, fort i alegre, segur  de la resurrecció, donà la seva vida per l’Església estesa d’Orient a Occident.

Els benaurats màrtirs, en aquella hora de feblesa, van viure la fortalesa i l’alegria de l’Esperit Sant, segons el relat de les “Actes Autèntiques“.

Ja les “Actes del martiri” evoquen els 3 joves llençats al forn per fidelitat a l’Aliança, del llibre de Daniel, primera lectura.

També l’antífona d’introducció de la Missa en fa solemne referencia: “com els 3 joves llençats al foc, donaren amb alegria testimoni de la resurrecció que esperaven“.

També el relat martirial és una evocació del fragment de la carta als Hebreus que llegim avui: l’Església de l’antiga “Tarraco” es manifesta plena d’amor, solidària i orant envers el seu bisbe, amb els seus diaques, detinguts i portats al martiri.

A l’Evangeli es proclama un fragment de la pregària sacerdotal de Crist.

Sant Fructuós, ple de la gràcia de l’Esperit Sant, s’acomiada en el lloc mateix del martiri de la seva Església i es fa ressò de la pregària de Crist ja que ofereix la seva vida “recordant-se de tota l’Església, estesa d’orient a occident“.

Així el seu martiri “ofert a la terra i consumat en el Regne” (Prefaci) s’uneix a l’oblació eucarística d’aquesta solemnitat, i ens omple de joia i de consol.

D’aquesta manera, en el Salm, tota l’Església pot cantar amb el bisbe Fructuós i els seus diaques: “El Senyor m’ha escoltat, res no m’espanta“.

Les arrels martirials d’una església local són esperó i embranzida per continuar la missió eclesial que només troba la plenitud en la santa Trinitat: “En efecte, posats dins del foc d’aquest món, el Pare no els abandonava, el Fill venia a ajudar-los i l’Esperit caminava entre les flames” (Actes del martiri).