2021 – DIUMENGE IV DE DURANT L’ANY :: DOMINGO IV DEL TIEMPO ORDINARIO
|
Diumenge de l’endimoniat Diumenge d’un dia del Senyor a Cafarnaüm. El Senyor amb la seva “autoritat nova” manifesta que pertany a Déu. Amb aquesta autoritat no únicament ensenya, sinó que allibera del Maligne. Els poders de les tenebres, esglaiats, senten la presència del “Sant de Déu“, nom que a Israel es donava únicament al Summe Sacerdot. El mal no té espai en l’àmbit de la santedat divina. Ell és el profeta que el Senyor va prometre suscitar (primera lectura), i també la Saviesa de Déu que ensenya amb “autoritat nova“, “exousía“. “Tant de bo que avui sentíssiu la veu del Senyor: no enduriu els vostres cors, es canta al Salm responsorial. La promesa d’un profeta que Déu suscitarà enmig del poble, segons el Deuteronomi, es compleix en Jesús: no predica sobre Déu, sinó que és la Paraula de Déu encarnada. El signe es realitza a la celebració sinagogal, que consisteix precisament en la proclamació de la Paraula de Déu, la “Torà” i la instrucció sobre ella. És el que fa Jesús i, amb la seva predicació nova, fins ara mai escoltada, omple d’”intriga” els presents. El Senyor ensenya “amb autoritat” (versicle 22), amb el “Poder“: l’Esperit Sant amb què va ser investit al Jordà. (Calendari-Directori de l´Any Litúrgic 2021, Liturgia fovenda, p.116) |
(Domingo de la curación del endemoniado) Domingo de un día del Señor en Cafarnaúm. El Señor con su “autoridad nueva” manifiesta que pertenece a Dios. Con esta autoridad no únicamente enseña, sino que libera del Maligno. Los poderes de las tinieblas, sobrecogidos, sienten la presencia del Santo de Dios, nombre que en Israel se daba únicamente al Sumo Sacerdote. El mal no tiene espacio en el ámbito de la santidad divina. Él es el profeta que el Señor prometió suscitar (primera lectura) y también la Sabiduría de Dios que enseña con “autoridad nueva” “exousía“. Debemos escuchar su voz y no endurecer el corazón, se canta en el Salmo responsorial. La promesa de un profeta que Dios suscitará en medio del pueblo, según el Deuteronomio, se cumple en Jesús: no predica sobre Dios, sino que es la Palabra de Dios encarnada. El signo se realiza en la celebración sinagogal, que consiste precisamente en la proclamación de la Palabra de Dios, la “Torá, y la instrucción sobre ella. Es lo que hace Jesús y con su predicación novedosa, jamás oída, llena de estupor a los presentes. El Señor enseña con autoridad, versículo 22, en/con el “Poder“: el Espíritu Santo en/con el cual fue investido en el Jordán. (Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2021, Liturgia fovenda, p.117) |
