DIUMENGE II DE PASQUA o de la Divina Misericòrdia
“Diumenge de Tomàs”. Jesús es manifesta de manera gloriosa “vuit dies després” i porta del seu retorn de la creu, de la mort i dels inferns, la pau.
També lliura als deixebles (exhalant sobre ells) l’Esperit Sant i els capacita per al perdó dels pecats.
La comunitat apostòlica serà sempre pneumatofora (portadora del Pneuma diví, l’Esperit Sant), per això, podrà perdonar els pecats.
El dubte de Tomas, la seva falta de fe, és motiu perquè el Senyor proclami l’última benaurança, la més nostra: els qui sense veure, hem cregut en ell: “Feliços els qui creuran sense haver vist”.
També la professió de fe de Tomàs en la divinitat de Jesús és dels punts culminants del IV Evangeli; Jesús, crucificat i ressuscitat, és Déu: “Senyor meu i Déu meu”.
Tomàs per la seva falta de fe s’havia allunyat de la comunitat, el que manté la comunitat de fe és l’Eucaristia celebrada cada vuit dies.
Tal com canta el Salm: “Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-lo».
Aquest Diumenge es deia en els llibres litúrgics antics: “Dominica in albis”, ja que els neòfits es desvestien de la túnica blanca que se’ls havia posat en la nit de Pasqua, com a signe que havien estat “revestits de Crist” en el Baptisme.
L’oració col·lecta és de les més belles del Missal; es demana “que tots comprenguin millor què baptisme ens ha purificat, quin Esperit ens has fet renéixer i quina sang ens ha redimit». S’esmenten així els tres sacraments de la Iniciació.
L’introit obeeix a aquesta mateixa litúrgia baptismal; “Com infants nascuts avui”.
(Calendari-Directori Litúrgic de l’Any 2018, Liturgia fovenda, p.133).
