DIUMENGE III DE QUARESMA
“Diumenge de la purificació del temple”. El Senyor, ple de zel per la casa del Senyor, purifica el temple i amb la seva autoritat proclama que Ell reconstruirà el “temple del seu cos” durant els tres dies de la seva Pasqua.
És un gest profètic (l’únic violent de la seva vida). No és intranscendent el gest dels coloms alliberats, aquests eren l’ofrena dels pobres (com les que portaven Josep i Maria el dia de la Presentació).
També s’exercia un monopoli gens net sobre els diners dels pobres, els quals extorsionaven.
El salmista cita directament el Salm 68,10: “El zel del vostre temple em consumia”. (Amb aquest vers començava la salmòdia de l’ofici de Tenebres del Dijous Sants: Zelus domus tuae).
Amb aquest acte Jesús anuncia que purificarà a l’Església amb la seva mort, resurrecció i donació de l’Esperit Sant, aixecant així el nou temple en el Misteri dels tres dies.
Les paraules de l’evangelista: “Es referia al santuari delseu cos” representen la memòria dels deixebles, que des de la resurrecció comprenen el significat de la purificació del temple (no oblidem que és un dels textos evangèlics propis de la Dedicació de les esglésies).
A la primera lectura (aliança sinaítica) el lliurament de les Deu Paraules (Manaments) i en la segona lectura, Pau declara el contingut de la predicació apostòlica: “Proclamem un Messies crucificat, que és un escàndol per als homes. Però aquells que Déu ha cridat veuen en ell la saviesa de Déu”.
El bell Salm responsorial manifesta l’Església enamorada de la Paraula de Déu i de la seva dolçor. Ella sap que les paraules de Déu són vida eterna.
En aquest Diumenge se celebra el primer escrutini preparatori al Baptisme dels catecúmens, que en la Vetlla pasqual seran admesos als sagraments de la iniciació cristiana, amb oracions i intercessions pròpies.
(Calendari-Directori Litúrgic de l’Any 2018, Liturgia fovenda, p.101).
