DIUMENGE IV DE PASQUA
“Diumenge del bon Pastor”. Jesús Ressuscitat es manifesta com “Pastor bonus”.
En el fragment central del capítol 10 de sant Joan es manifesten les atencions del Pastor pel seu ramat fins a la mort i el mutu coneixement d’Ell amb les seves ovelles, un coneixement, la profunditat del qual es fonamenta en el més íntim de Déu: “Igual que el Pare em coneix i jo conec el Pare”.
El Pastor prefereix donar la vida per les ovelles abans que abandonar-les. Això és propi dels assalariats.
A la primera lectura l’apòstol Pere proclama el kèrigma: La salvació no es troba en ningú més que en Jesucrist. Jesús, el Senyor, és realment la pedra rebutjada pels constructors i s’ha convertit en pedra angular i cap altre nom sota el cel pot salvar-nos.
Amb raó l’assemblea reprèn, un cop més el Salm pasqual per excel·lència i es delecta en cantar: “La pedra que rebutjven els constructors ara corona l’edifici”.
Sant Joan, en la seva primera carta, escriu les paraules essencials: “Ja som fills de Déu i encara no s’ha manifestat com serem”, però: “Veurem Déu tal com és”.
La pregària de les ofrenes té un alt contingut de teologia litúrgica: “Que l’actualització contínua de la nostra redempció esdevingui per a nosaltres causa de goig etern”.
El text de l’antífona de comunió no és bíblic, però porta la fondària de la tradició litúrgica: “Ha ressuscitat el bon pastor, que ha donat la seva vida per les ovelles” (Surrexit Pastor bonus).
(Calendari-Directori Litúrgic de l’Any 2018, Liturgia fovenda, p.142).
