DIUMENGE IV DE QUARESMA
“Dominica laetare”. Es diu així pel cèlebre introit: Laetare Ierusalem (Is 66,10-11) que té una joiosa i entranyable melodia gregoriana.
Aquest Diumenge anticipa el goig de la Pasqua i és comun respir dins de la Quaresma i un preludi de la solemnitat pasqual.
Els catecúmens que volien acabar la seva preparació per a rebre el Baptisme, anomenats competents, en aquestaquarta Domínica de Quaresma, segons el testimoni de Sant Agustí en el sermó 213, eren inscrits en el registredels qui havien de ser batejats, de l’Església, i en aquesta ocasió se’ls els donava el nom espiritual, sense suprimir el nom de la seva família. Això tenia i té un gran significat espiritual; és el nom nou d’una humanitat nova, que brollarà de les aigües del Baptisme.
En la litúrgia de la Paraula es proclama la conversa confidencial i nocturna del Senyor amb Nicodem, en la qual el misteri de la creu és anunciat com a judici, sota el signe prefiguratiu de la serp misteriosa elevada en el desert.
Nicodem surt de nit a la trobada amb Jesús per trobar-hi llum. També de nit l’Església trobarà la llum en la nit radiant de Pasqua El Pare lliura al Fill per a la salvació del món. La creu serà elevada perquè “tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna”. Serà mirada per tots.
En correspondència amb el que diu l’Apòstol: “És pergràcia que Déu us ha Salvat”. A la primera lectura tant laira com la misericòrdia de Déu es manifesten a ladeportació i alliberament del poble i el seu retorn.
El Salm canta l’exili dels fills de Déu en la Babilòniad’aquest món. Ells saben que aquesta no és la seva pàtria ni la seva ciutat. Els cristians orientals resen quotidianament durant la Quaresma el Salm 136 en les grans Vespres de la Quaresma. L’Església se sent extradida i exiliada a aquest món. Reclamada sempre pel seu Senyor.
(Calendari-Directori Litúrgic de l’Any 2018, Liturgia fovenda, p.105).
