Les tres darreres cartes

EL TESTAMENT D’UN MÀRTIR
Cap a la mitja nit del dilluns, 29 de setembre de 1936 moria màrtir al Cementiri de Lleida el jove Francesc Castelló i Aleu, poques hores després que a preguntes del tribunal popular que el jutjava, feu pública professió de fe al contestar un: “Sí, soc catòlic!
Acabat el judici i dictada la sentència de mort, en Francesc i els altres comdemnats van ser conduïts als soterranis de la Paeria, on s’havia efectuat el Judici i on romangueren empresonats en l’anomenada “Morra”, la pressó de l’Ajuntament.
En Francesc, amb una serenor que sols li podia venir d’una força sobrenatural de l’Esperit Sant que en ell habitava, procurà primer de donar ànims als companys. Però, amés dels que tenia al seu costat, pensà també en els éssers que més estimava i els volgué fer arribar, per mitjà d’unes cartes, el que sentia i experimentava. Amb elles tenim la gran sort de conèixer la seva reacció i les seves disposicions en ser-li comunicada la sentència de mort.
Van ser tres les cartes que va escriure en aquelles darreres hores, abans de ser-li llevada la vida. Una dirigida a les serves germanes Teresina i Maria, i a la seva tia Maria; una altra al seu amic d’estudis i director espiritual el jesuïta P. Román Galán i una tercera, a la seva promesa Mariona. A aquests cinc, que son els més estimats que té damunt la terra, els farà participes del que sent, del que viu i sobretot del que espera. Escriu amb llapis, en uns fulls arrencats d’una llibreta, perquè no disposa de res més. Però escriu amb trets segurs, amb pensaments concrets i que s’adiu molt al moment i ales persones a qui s’adreça. No hi apareix ni torbament ni nerviosisme. Tot són belles idees, expressions i recomanacions molt assenyades de com ell desitja que es portin i el que han de fer en la separació que es produirà dintre de poques hores.
La primera, adreçada a les germanes i a la tia, és un crit valent. Ell diu que aquesta tranquil·litat la hi donà la certesa de salvació. El martiri serà un motiu d’esborrar els errors i els pecats comesos. Hi ha una recomanació repetida, insistents: que sobretot no el plorin, sinó que estiguin contents com ell n’està. Demana perdó, dóna gràcies de tot i encara té unes ratlles de record per a altres estimats.
Una lletra especial, de característiques semblants, va adreçada al P. Román Galán. Aquest jesuïta, que tant ha comptat en la vida d’en Francesc, es troba en aquell setembre de 1936 en un col·legi de l’Havana. La carta assegura al destinatari que pregarà per ell al Cel. La serenor de l’escrit arriba fins al punt de parlar al seu antic amic d’estudis d’un projecte de compressor d’amoníac, del qual li fa un disseny. Això, i cal observar-ho, s’esdevé unes poques hores abans de morir….
Sembla que la darrera carta que redactà fou l’adreçada a la seva estimada Mariona, que acabà dient que “no té més temps”. Una carta de freses curtes, però d’un afecte entendridor; afecte i amor que potser mai no haurien pogut imaginar si aquests carta no hagués arribar fins a nosaltres. Cada frase porta el seu pes; cada frase és platònica d’un desig profundament sentit de felicitat per a la noia estimada que ha de deixar.
Aquestes tres cartes van ser recollides al dia següent per al seva germana Teresina Castelló, quan va anar a la Paeria a buscar-hi els efectes personal del seu germà. Posteriorment van anar a parar a les mans del Papa Pius XI, potser per mitjà del cardenal Vidal i Barraquer. El Papa nos les pogué llegir sense que li vinguessin les llàgrimes als ulls. El cardenal Pacelli, llavors secretari d’Estat, manifestà això: “El sant Pare ha llegit les cartes emocionat. L’emoció ha estat tant forta que ha acabat de llegir-les plorant. En demanar-les-hi respongué: “No me’n puc desprendre. Ja que les cartes d’un fill com aquest corresponent al pare guardar-les”.
Actualment, per la seva millor conservació, les cartes es troben dipositades a l’Arxiu Capitular de la Catedral de Lleida, d’on surten puntualment per a ser exposades amb ocasió de la seva festa i commemoració de la beatificació, ja que és tracta també d’una de les més preuades relíquies que es conserven del jove màrtir.
El recordat papa Joan Pau II, l’11 de març de 2001 en la cerimònia de beatificació celebrada en la plaça de Sant Pere del Vaticà, que les tres darreres cartes del Beat Francesc Castelló Aleu “…son exemple de fortalesa, generositat, serenitat i alegria i model de coherència de la fe professada en la vida i en la mort”.
Jordi Curcó

A la seva promesa Mariona Pelegrí
Estimada Mariona:
Les nostres vides s’han ajuntat i Déu ha volgut separar-les. A Ell ofereixo, amb tota la intensitat possible, l’amor que et tinc, el meu amor intens, pur i sincer. Jo sento la teva desgràcia, no la meva. Estigues orgullosa, dos germans i el teu promès. Pobra Mariona.
Em passa una cosa estranya: no puc sentir cap pena per la meva sort. Una alegria interna, intensa, forta m’envaeix tot. Voldria fer-te una carta trista de despedida, però no puc. Tot estic envoltat d’idees alegres com un pressentiment de la Glòria.
Voldria parlar-te del molt que t’hauria estimat, les tendreses que et tenia reservades, del feliços que hauríem sét. Però per a mi tot això és secundari. Tinc de donar un gran pas Una cosa tinc de dir-te: casa’t si pots. Jo des del Cel beneiré la teva unió i els teus fills. No vull que ploris, no ho vull. Estigues orgullosa de mi. T’estimo. No tinc temps de res més.
 
Francesc

 A les seves germanes Teresa i Maria i a la seva tia

 Estimades:
Acaben de llegir-me la pena de mort i mai he estat més tranquil que ara. Tinc la seguretat que aquesta nit estaré amb els meus pares al cel, allí us esperaré a vosaltres. La Providència de Déu ha volgut escollir-me a mi per víctima dels errors i els pecats fets per nosaltres. Jo vaig amb gust i tranquil·litat a la mort. Mai com ara tindré tantes probabilitats de Salvació. Ja s’ha acabat la meva missió en aquesta vida, ofereixo a Déu els sofriments d’aquesta hora. No vull de cap manera que ploreu: és l’únic que us demano. Estic molt content. us deixo amb pena a vosaltres que tant us estimava, però ofereixo a Déu aquest afecte i tots els lligams que em retindrien a aquest món.
Teresina: sigues valenta! No em ploris! Jo sóc el que he tingut una sort immensa, que no se com agrair a Déu! He cantat l'”amunt que és sols camí d’un dia” amb tota propietat. Perdona les penes i sofriments que t’he causat involuntàriament. Jo sempre t’he estimat molt. No vull que ploris, sents?
Maria: Pobra germaneta meva. Tu també seràs valenta i no et colpirà aquest cop de la vida. Si Déu et dóna fills fes-los-hi un petó de part meva, del seu oncle que els estimarà des del Cel. Al meu cunyat una forta abraçada. D’ell espero que serà la vostra ajuda en aquesta, i sabrà substituir-me.
Tia: En aquest moment sento un agraïment profund per tot el que ha fet V. per nosaltres. Dintre de uns anys ens trobarem en el Cel. Sàpigui gastar-los amb generositat de tota mena. Des del Cel pregarà per V. aquest que tant l’estima.
Doneu records al Bastida, a la senyora Francisqueta, als didos, al Pedro, al Puig, al López, als companys estimats de la Federació que no vull anomenar; a tots els amics digueu-los-hi que moro content i que em recordaré de tots ells a l’altra vida. Als Foles, als oncles de Vallmoll, als del Jardí, al Carlos, als d’Alacant, als de Pravia, als de Sarrià, a tots el meu afecte.
Francesc

 Al Pare Román Galán, SJ.

Carta que el beat va escriure al seu director espiritual el jesuita P Galán, moments . abans del martiri
Querido Padre Galán:
Le escribo estas letras estando condenado a muerte y faltando unas horas para ser fusilado. Estoy tranquilo y contento, muy contento. Espero poder estar en la gloria dentro de poco rato. Renuncio a los lazos y placeres que puede darme el mundo y al cariño de los míos. Doy gracias a Dios porque me da una muerte con muchas probabilidades de salvarme.
Tengo una libreta en la que apuntaba las ideas que se me ocurrían (mis inventos). Haré porque se la manden a usted. Es mi pobre testamento intelectual. Fíjese en el compresor de amoníaco. El Hg puede sustituirse por un líquido cualquiera, en circuito cerrado, las válvulas por válvulas metálicas y la presión por una simple bomba centrífuga con presión. Le estoy muy agradecido. Rogaré por usted. Recuerdos a los de Pravia.
Francisco Castelló
Translate »