2019 – DIUMENGE XVI DURANT L’ANY
Diumenge de Marta i Maria.
L’Evangeli de Marta i Maria és atraient i traspua una gran tendresa.
Les dues dones volien acontentar extraordinàriament el Senyor.
Una, asseguda als seus peus, escolta embadalida les paraules de Jesús; l’altra roman atrafegada per servir el Senyor. Tant, que davant del Senyor, retreu a la seva germana que no l’ajuda.
No tindria cap sentit, com en l’exegesi secular, treure cap conclusió sobre la superioritat de la vida contemplativa a la vida activa.
No obstant això, resultaria absurd negar que Jesús, suau i delicadament, amonesti a Marta ja que Maria ha escollit la millor part.
Les dues coses són necessàries, però Jesús n’indica l’ordre.
Primer, totes dues haurien d’escoltar el Senyor i, segon, totes dues també haurien de servir el Senyor.
Una cosa i altra s’ha de fer.
Les paraules a Marta són precioses: “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses quan només n’hi ha una de necessària“.
¿Quina és aquesta cosa necessària? (porro unum est necessarium).
La Imitació de Crist respon: “Estimar Déu per sobre de tot i servir- lo de tot cor“.
L’Evangeli ensenya a l’Església que l’acció apostòlica ha de ser fruit de la contemplació “contemplata aliis tradere“, però també és veritat l’altre principi: “Ecclesia in actione contemplativa“.
Altrament tot és activisme.
Maria, en aquesta escena de l’Evangeli, queda com una figura de l’Església oient de la Paraula.
El beat Elred de Rielvaux comenta: “Si el nostre cor és el lloc on resideix Déu, és just que aquestes dues dones també hi siguin: una, asseguda als peus de Jesús per escoltar-lo, l’altra ocupada en donar-li de menjar. Mentre Crist estigui a la terra, pobre, famolenc, assedegat, temptat, caldrà que aquestes dues dones habitin a la mateixa casa, que en un mateix cor ho siguin presents aquestes dues activitats” (Sermó sobre l’Assumpció).
Abraham, en l’escena del Gènesi, acollint els tres peregrins acull el mateix Déu.
La presència del Senyor és sempre promesa de fecunditat.
El rerefons és la icona de la Trinitat del monjo rus Rublev, amb la seva riquesa de continguts espirituals i teològics.
El Salm d’avui pertany a la litúrgia del temple: “Senyor, qui podrà estar-se a casa vostra?
Una vegada més es proposa la segona taula del Decàleg, la relació amb els altres, justa i honrada, que determina la relació amb Déu.
La segona lectura es d’una alta densitat teològica: el Misteri secret de Déu s’ha revelat en Crist, i ell és “l’esperança de la glòria“.
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2019,Liturgia fovenda, p. 229)
