Temps de durant l’any
El temps ordinari no és de cap manera un temps feble o menys intens en relació als temps que el llenguatge litúrgic actual diu “forts” (Advent, Quaresma i Pasqua).
Que no sigui un temps fort, segons la terminologia en ús, no vol dir que sigui un temps feble, o de menor intensitat.
Els temps forts no debiliten aquest període de l’Any litúrgic. Al contrari: és en la successió del ritme dels Diumenges on es sobreposen els cicles en què l’Església celebra el Nadal i la Pasqua.
La successió del primer dia de la setmana, el Diumenge, el Dia del Senyor, constitueix el més determinat i substancial en el culte cristià.
El cicle setmanal és previ al cicle del temporal i indubtablement és de tradició apostòlica (pertany al que l’Església ha rebut del seu Senyor i que ha celebrat sempre i per tot arreu (semper et ubique).
La importància d’aquest període de l’any per al creixement de la vida espiritual cristiana pot constatar-se en el fet que aquest temps abasta la part més extensa de l’Any litúrgic.
Pastoralment cal ser molt sobris i mesurats en la celebració de les jornades eclesials (Domund, Octavari de pregària per la unitat, etc.) que mai han de desplaçar la litúrgia dominical. Si s’incideix massa en elles poden aparèixer com calcomanies posades sobre els Diumenges. Les referències a aquestes jornades eclesials troben el seu lloc en l’homilia, en la monició inicial i en el lloc propi en l’Oració dels fidels.
L’Església celebra cada Diumenge la gloriosa resurrecció de Crist, es reuneix el Dia del Senyor com a assemblea (convocada i presidida per Crist). Una assemblea convocada pel Senyor que la saluda en nom del ministre i li dóna la pau.
Allí el Senyor proclama la seva Paraula i l’Església com esposa orant escolta la Paraula i la rep com el que és, com a Paraula de Déu.
Allí el Senyor renova la seva ofrena pasqual en el sagrament eucarístic. Després l’assemblea dels creients joiosa, s’acosta a la taula per rebre el Pa de la Vida en el banquet eucarístic.
La celebració dominical no és mai arbitrària, sinó vital per a l’Església. Recordem-nos de la cèlebre expressió dels màrtirs de Bitínia: “Sense reunir-nos el Diumenge per celebrar l’Eucaristia no podem viure”.
La setmana cristiana s’organitza a partir del Diumenge. “La santa mare Església considera deure seu celebrar amb un sagrat record en dies determinats dintre del curs de l’any, l’obra salvadora del seu diví Espòs. Cada setmana, el dia que ha anomenat «del Senyor», fa memòria la Resurrecció del Senyor, que una vegada l’any, junt amb la seva benaurada Passió, celebra per Pasqua, la més gran de les solemnitats”. (SC102).
(Calendari-Directori Litúrgic de l’Any 2018, Liturgia fovenda, p.61).
