PRIMERAS FERIAS DE SEMANA SANTA – 11 al 13/04/2022 – PRIMERES FÈRIES de SETMANA SANTA
|
PRIMERAS FERIAS DE SEMANA SANTA La Semana Santa, también llamada “semana grande o vivificante“, se inicia con las tres ferias del Lunes Santo, Martes Santo y Miércoles Santo. No son todavía la celebración de la Pascua, pertenecen aún al Tiempo de Cuaresma, pero sin embargo ya están orientadas a la celebración inmediata de la Pascua. Así, el “Prefacio propio” de estos días (Pref. II de la Pasión del Señor) reza: “Se acercan los días de su Pasión salvadora y de su Resurrección gloriosa“. La Liturgia viene determinada por la proclamación de los Evan- gelios: el lunes, la unción de María en Betania; el martes, la traición al Señor; y el miércoles, la preparación de la Cena de Pascua. Los griegos denominan a estos tres días de la Semana Santa “tiempo de la espera del Esposo“. Estos días la Liturgia bizantina canta una y otra vez el tropario: “La sala de tu banquete nupcial, yo la veo toda iluminada, oh mi Salvador. Y no tengo el vestido nupcial para entrar a disfrutar de tu belleza. Ilumina Señor, el traje de mi alma, y, ¡sálvame!, Señor, ¡sálvame!“. También en las tres primeras ferias de la Semana Santa se leen los “Cánticos del Siervo de Yahvé“: el primero, el lunes; el segundo, el martes; el tercero, el miércoles. El cuarto, el más sublime, se reserva para el Viernes Santo. Son significativas las “aclamaciones” que ocupan el verso del “aleluya“, antes del Evangelio. Representan el saludo de la Iglesia a su Rey y Señor, “Salve, rey nuestro“, que se dispone a dar su vida por la salvación del mundo. Los Salmos son ya, estos días, más que nunca, la oración del Señor en los días de su pasión. Todos deben orarse en boca de Cristo. Son oraciones de Jesús al Padre en labios de su Iglesia y revelan los sentimientos de su corazón. LUNES SANTO Misa: Is 42, 1-7; Sal 26, 1bcde. 2. 3. 13-14; Jn 12, 1-11 Seis días antes de la Pascua, María unge los pies del Señor. Es una imagen bellísima de la teología simbólica esponsal. Todo el amor de la Iglesia a su Señor está significado aquí. La casa, llena de la fragancia del perfume derramado, significa ya la gracia de Pentecostés y, al mismo tiempo, anuncia la sepultura real de Cristo. Él, el Señor, permanecerá siempre en medio de la comunidad en la persona del pobre. El Evangelio de hoy ya está reseñado a finales del siglo V para esta feria. MARTES SANTO Misa: Is 49, 1-6; Sal 70, 1-2. 3-4a. 5-6ab. 15ab y 17; Jn 13, 21-33. 36-38 Judas traiciona al Señor y éste anuncia también la negación de Pedro; por ahora, Simón no podrá acompañar al Señor donde Él va, lo hará más tarde. Este “hiatus” es la glorificación de Jesús, que coincide a la vez con su máxima humillación. MIÉRCOLES SANTO Misa: Is 50, 4-9a; Sal 68, 8-10. 21-22. 31 y 33-34; Mt 26, 14-25 El Señor prepara con los discípulos y con nosotros la Cena de Pascua: “Mi hora está cerca; voy a celebrar la Pascua en tu casa con mis discípulos“. Esta casa es la Iglesia, la comunidad, también el corazón de cada uno; es la “liturgia cordis“. (Calendario-Directorio del Año Litúrgico 2022, p.198ss)
|
PRIMERES FÈRIES de SETMANA SANTA La Setmana Santa, també anomenada “setmana gran o vivificant“, s’inicia amb les tres fèries del Dilluns Sant, Dimarts Sant i Dimecres Sant. No són encara la celebració de la Pasqua, pertanyen al Temps de Quaresma, però ja estan orientades a la celebració immediata de la Pasqua. Així, el “Prefaci propi” d’aquests dies (Pref. II de la Passió del Senyor) resa: “Ara que s’acosten els dies sants de la Passió salvadora i de la gloriosa Resurrecció“. La Litúrgia ve determinada per la proclamació dels Evangelis: dilluns, la unció de Maria a Betània; dimarts, la traïció al Senyor; i dimecres, la preparació del Sopar de Pasqua. Els grecs denominen aquests tres dies de la Setmana Santa “temps de l’espera de l’Espòs“. Aquests dies la Litúrgia bizantina canta una i altra vegada el “tropari“: “La sala del vostre banquet nupcial, jo la veig tota il·luminada, oh Salvador meu. I no tinc el vestit nupcial per entrar a gaudir de la vostra bellesa. Il·lumineu, Senyor, el vestit de la meva ànima, i, salveu-me, Senyor, salveu-me!“. També en les tres primeres fèries de la Setmana Santa es llegeixen els “Càntics del Servent de Jahvè“: el primer, el dilluns; el segon, el dimarts; el tercer, el dimecres. El quart, el més sublim, es reserva per a Divendres Sant. Són significatives les “aclamacions” que ocupen el vers de l’”al·leluia“, abans de l’Evangeli. Representen la salutació de l’Església al seu Rei i Senyor, “Salve, rei nostre“, que es disposa a donar la seva vida per la salvació del món. Els Salms són ja, aquests dies, més que mai, l’oració del Senyor en els dies de la seva Passió. Tots hem de pregar-los en boca de Crist. Són oracions de Jesús al Pare en llavis de la seva Església i revelen els sentiments del seu cor. DILLUNS SANT Missa: Is 42, 1-7; Sal 26, 1. 2. 3. 13-14; Jo 12, 1-11 Sis dies abans de la Pasqua, Maria ungeix els peus del Senyor. És una imatge bellíssima de la teologia simbòlica esponsal. Tot l’amor de l’Església al seu Senyor és significat aquí. La casa, plena de la fragància del perfum vessat, significa ja la gràcia de la Pentecosta i, ensems, anuncia la sepultura reial de Crist. Ell, el Senyor, romandrà sempre enmig de la comunitat en la persona del pobre. L’evangeli d’avui ja està ressenyat a finals del segle V per a aquesta fèria. DIMARTS SANT Missa: Is 49, 1-6; Sal 70, 1-2. 3-4a. 5-6ab. 15 i 17; Jo 13, 21-33. 36-38 Judes traeix el Senyor i aquest anuncia també la negació de Pere; per ara, Simó no podrà acompanyar el Senyor on Ell va, ho farà més tard. Aquest “hiatus” és la glorificació de Jesús, que coincideix amb la seva màxima humiliació. DIMECRES SANT Missa: Is 50, 4-9a; Sal 68, 8-10. 21-22. 31 i 33-34; Mt 26, 14-25 El Senyor prepara amb els deixebles i amb nosaltres el Sopar de Pasqua: “El meu moment s’acosta; faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva“. Aquesta casa és l’Església, la comunitat, també el cor de cadascú; és la “liturgia cordis“. (Calendari-Directori de l´Any Litúrgic 2022, p.195ss) |
