2017 – DIUMENGE I D’ADVENT
Isaïes invoca Déu: “Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu!”. També el profeta exclama: “Som obra de les vostres mans. Som argila que el Senyor «com terrissaire sempre pot remodelar”.
L’apòstol defineix als cristians com els qui esperen la manifestació del nostre Senyor Jesucrist i al’Evangeli el Senyor ens diu que vetllem i complim la missió que Ell ens encomana.
En el Salm demanem que Déu ens renovi i ens faci veure la claror de la seva mirada, una miradaque trobem en el rostre de Jesucrist.
El temps d’Advent és un temps d’expectació alegre i piadosa del Senyor que ve a nosaltres, en la gràcia del Nadal que celebrarem, en els seus sagraments i al final de la història en la glòria.
L’Any litúrgic comença amb aquesta exigència: “Vetlleu, estigueu atents”, ja que: “No sabem quan tornarà l’amo de la casa”.
Nadal és una data fixa, però ningú sap quan vindrà el Senyor en la nostra vida i en la nostra mort.
És important la paràbola del porter. Ningú pot abandonar el treball, la tasca encomanada had’acomplir-se. No es tracta de custodiar els nostres béns, sinó els de el Senyor, no treballem per a nosaltres, sinó per a ell; no construïm el nostre Regne, sinó el seu Regne. El primer sentiment del cor de l’Església és l’antífona d’entrada: “A vós elevo la meva ànima” del Salm 24.
Mn. Rafael Serra.
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2018, Liturgia fovenda, p.32)
