2018- Diumenge II d’Advent i Immaculada Concepció
INMACULADA CONCEPCIÓ DE LA BENAURADA VERGE MARIA
Maria, concebuda sense pecat original i redimida anticipadament, és la figura més perfecta i acabada de l’Església.
Aquesta celebra avui la precedència i la primacia de la gràcia.
És la gràcia creadora de Déu que crea el temple de la humanitat del seu Fill, l’Arca de la Nova Aliança.
Certament: “Aquesta verge puríssima havia de donar-nos el vostre Fill»” (Pref.).
Ho havia de fer, ho podia fer i ho va fer (potuit, decuit, ergo fecit), segons la cèlebre formulació del beat Duns Escoto.
No oblidem que la Immaculada és la primera solemnitat de l’Any litúrgic amb tota la significació que això comporta.
Primer i abans que tot hi ha el do de Déu, la gràcia.
L’Església contempla en la benaurada Verge Maria la santedat que està cridada a viure i el seu destí gloriós.
DIUMENGE II D’ADVENT
L’Evangeli d’avui forma part de la predicació de Joan el Baptista.
Amb les seves dades històriques i cronològiques vol afirmar que l’esdeveniment decisiu de la Història de la Salvació no és mític sinó situat en el marc de la història del món.
L’oracle del profeta Baruc ressona gairebé com una oda (quelcom de gran s’està preparant). La veritable glòria que el profeta anuncia a Jerusalem és la vinguda del Crist anunciada pel Baptista.
Tota l’Església, seguint la invitació de Baruc, es posa d’empeus “alça’t, Jerusalem” i guaita capa l’orient per contemplar la presència del Senyor que ve a reunir els seus fills.
Sant Pau, en la segona lectura, anuncia que ” Déu ha començat un bon treball” i que cap cristià ha de permetre’s el luxe de descansar, si no que ha d’arribar al dia de Crist “carregats d’aquells fruits de justícia que donem per Jesucrist a lloança i glòria de Déu“.
Com diu el Salm, és el temps de la sembra i no de la collita.
Però en aquest temps l’Església sempre ha de cantar: “És magnífic el que el Senyor ha fet a favor nostre, amb quin goig ho celebrem“.
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2019, Liturgia fovenda, p. 33).
