2018-DIUMENGE IV D’ADVENT
El IV Diumenge d’Adventés gairebé una festa mariana.
En el cicle C es proclama l’Evangeli de la Visitació. El dia de Nadal podrem cantar veritablement: “Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes“.
Maria és felicitada amb tota la fe de l’Antic i del Nou Testament.
És atribuïda a Maria la litúrgia de l’Arca, de la Divina Presència: ella és veritablement l’Arca de la Nova Aliança.
Els orientals anomenen aquest evangeli “aspasmós” (de la salutació).
La carta als Hebreus, en la segona lectura, expressa una profunda meditació teològica sobre l’Encarnació: “ens ha santificat l’ofrena del cos de Crist“, en la Creu i en la gràcia eucarística.
El Salm 79, típic d’Advent, Qui pascis Israel, es torna a cantar amb la bella resposta “feu-nos veure la claror de la vostra mirada, i serem salvats“.
És la mirada que trobarem en l’Infant Jesús.
Elogi del Nadal del Senyor
Passats innombrables segles des de la creació del món, quan al principi Déu va crear el cel i la terra i va modelar l’home a la seva imatge; després també de molts segles, des que l’Altíssim posés el seu arc en els núvols després del diluvi com a signe d’aliança i de pau; vint segles després de l’emigració d’Abraham, el nostre pare en la fe, d’Ur de Caldea; tretze segles després de la sortida del poble d’Israel d’Egipte sota la guia de Moisès; prop de mil anys després que David va ser ungit com a rei, en la setmana seixanta-cinc segons la profecia de Daniel; en l’Olimpíada cent noranta-quatre, l’any 752 de la fundació de Roma, l’any quaranta-dos de l’imperi de Cèsar Octavi August; estant tot el món en pau, Jesucrist, Déu etern i Fill de l’etern Pare, volent consagrar el món amb el seu bondadós adveniment, concebut de l’Esperit Sant, nou mesos després de la seva concepció, neix a Betlem de Judea, fet home, de Maria Verge: Nadal de nostre Senyor Jesucrist segons la carn.
Martirologi Romà
TEMPS DE NADAL
La celebració del Nadal comprèn la Missa de la vigília del 24 de desembre, la Missa de mitjanit (amb la recomanada vigília perllongada), la Missa de l’aurora i la Missa del dia.
En el Missal tenim tres prefacis, els títols dels quals ja indiquen les dimensions teològiques que la comunitat cristiana subratlla en aquesta celebració: “Crist, llum del món“, “La renovació de l’univers en l’Encarnació” i “La nostra participació de la naturalesa divina en l’Encarnació del Verb“.
Celebrem aquesta festa, no tant com un aniversari històric sinó com l’acollida de la gràcia sempre actual del naixement del Senyor.
Ell és sempre el Déu amb nosaltres, ressuscitat i gloriós, present enmig del seu poble.
El seu naixement esdevé un esdeveniment nou cada any. No celebrem que avui fou Nadal, sinó que avui és Nadal.
Ell és “el Salvador del món, nat avui per nosaltres” (Postcomunió de la Missa del dia), i per això podem demanar de participar “en la divinitat d’aquell que es dignà a compartir la nostra condició humana” (Col·lecta de la Missa del dia).
Per comprendre millor el contingut de les solemnitats nadalenques, cal recordar el sentit teològic de la celebració, expressat en la fórmula litúrgica: “La manifestació del Senyor en la carn“.
Sant Lleó, el Gran, és gairebé el teòleg del Nadal. Aquesta és la celebració in mysterio de l’Encarnació del Fill Unigènit del Pare.
Els textos de la litúrgia actual estan plens d’expressions dogmàtiques que precisen la fe en el misteri de l’Encarnació.
Aquest és realment l’objecte de la celebració eclesial, sense perdre mai de vista que sempre celebrem la resurrecció del Senyor per la qual tot adquireix sentit.
En l’Any litúrgic, pròpiament l’Any de gràcia, tot està en tot.
De la mistagògia dels Pares
Aquesta homilia de Sant Joan Crisòstom és particularment estimada en la litúrgia bizantina. Es proclama cada any en les celebracions i és popular entre els fidels:
Em sorprèn un nou i meravellós misteri!
Les meves oïdes senten l’himne dels pastors,
que no entonen una melodia suau sinó un himne celestial ensordidor.
Els àngels canten!
Els Arcàngels uneixen les seves veus en harmonia!
Els Querubins entonen les seves lloances plens de goig!
Els Serafins exalten la seva glòria!
Tots s’uneixen per cantar en aquesta santa solemnitat, sorprenent-se davant del mateix Déu present aquí a la terra i de l’home elevat al cel.
Aquell que era a dalt, per la nostra salvació ara reposa aquí a baix;
i nosaltres, que estàvem a baix ara som a dalt per la divina misericòrdia.
Avui Betlem és semblant al cel, escoltant des de les estrelles el cant de les veus angè- liques i,
pren el lloc del sol,
la presència de l’aparició del Sol de la Justícia.
No pregunteu com ha estat això, perquè quan Déu vol, l’ordre de la naturalesa canvia. Ja que Ell volia, va poder descendir per salvar.
Tot es mou en obediència a Déu.
Avui, Aquell qui és, neix. I Aquell qui és, es converteix en el que no era. De tal manera que es va fer home sense deixar de ser Déu.
Vet aquí que els reis van arribar, van veure el Rei celestial que va venir a la terra, sense portar àngels, ni arcàngels, ni trons, ni dominacions, ni poders, ni principats, sinó iniciant un nou i solitari camí des d’un si virginal.
No obstant això, no va oblidar els seus àngels, no els va privar de la seva cura, perquè per la seva encarnació no ha deixat de ser Déu.
I, mireu: els reis han arribat, per servir el Cap dels exèrcits celestials.
Les dones vénen a adorar-lo, ja que ha nascut d’una dona,
perquè canviï les penes del part en goig; les verges, al Fill de la Verge…
Els nens vénen a adorar perquè Ell es va fer infant, perquè de la boca dels infants n’ha fet una lloança;
els nens, a l’Infant pel qual esdevenen màrtirs per l’extermini d’Herodes…
Els homes, a Aquell que es fa home per curar les misèries dels seus servents.
Els pastors, al bon Pastor que dóna la vida per les seves ovelles;
els sacerdots, a Aquell que fou gran Sacerdot segons l’orde de Melquisedec.
Els esclaus, a Aquell que va prendre la forma de servent,
per beneir el nostre servei amb la recompensa de la llibertat.
Els pescadors, al Pescador de la humanitat.
Els publicans, a Aquell qui menjant amb ells els va nomenar evangelistes.
Les dones pecadores, a Aquell que va lliurar els seus peus a les llàgrimes de la dona penedida,
i perquè pugui abraçar-los també jo.
Tots els pecadors han vingut, per poder veure l’Anyell de Déu que carrega amb els pecats del món.
Per això tots s’alegren, i jo també desitjo alegrar-me.
Desitjo participar d’aquesta dansa i d’aquest cant, per celebrar aquesta festa.
Prenc el meu lloc, no tocant l’arpa ni portant una torxa, sinó abraçant el bressol de Crist.
Aquesta és la meva esperança!
Aquesta és la meva vida!
Aquesta és la meva salvació!
Aquest és el meu cant, la meva arpa!
Portant-la en els meus braços, em presento davant vostre havent rebut el poder i el do de la paraula,
i amb els àngels i els pastors canto: “Glòria a Déu en les altures i pau a la terra als homes de bona voluntat!“.
Homilia de Nadal de Sant Joan Crisòstom
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2019, Liturgia fovenda, p. 45ss).
