2018 – DIUMENGE XIII DE DURANT L’ANY
Text suggerit per pregar
“L’oració cristiana neix, s’alimenta i es desenvolupa entorn de l’esdeveniment per excel·lència de la fe: el misteri pasqual de Crist. D’aquesta manera, al matí i a la tarda, en sortir i a la posta de sol, es recordava la Pasqua, el pas del Senyor de la mort a la vida.
El símbol de Crist “llum del món” és la llum encesa durant la pregària de Vespres, que per això es diu també lucernari. Les hores del dia remeten, al relat de la passió del Senyor, i l’hora Tertia també a la vinguda de l’Esperit Sant en la Pentecosta.
Finalment, l’oració de la nit té caràcter escatològic, ja que evoca la vigilància recomanada per Jesús en l’espera del seu retorn (cf. Mc 13, 35-37).
En fer la seva oració amb aquesta cadència, els cristians van respondre al mandat del Senyor “pregar sense parar” (cf.Lc 18, 1; 21, 36; 1Te 5, 17; Ef 6, 18), però sense oblidar que, d’alguna manera, tota la vida s’ha de convertir en oració. Referent a això escriu Orígens: “Prega sense parar qui uneix oració a les obres i obres a l’oració” (Sobre l’oració XII, 2: PG 11, 452 c).
Aquest horitzó en el seu conjunt constitueix l’hàbitat natural del rés dels Salms. Si se senten i es viuen així, la doxologia trinitària que corona tot Salm es transforma, per a cada creient en Crist, en una contínua immersió, en la vida de l’Esperit i en comunió amb tot el poble de Déu, en l’oceà de vida i de pau en el qual es troba submergit amb el Baptisme, és a dir, en el misteri del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant “.
Catequesi sobre els Salms. Sant Joan Pau II, Papa (2004)
DIUMENGE XIII DE DURANT L’ANY
“Diumenge de la resurrecció de la filla de Jaire i de la hemorroïssa”. A la primera lectura l’afirmació: “Déu no va fer la mort» i distingeix la mort natural, marcada per la finitud de l’existència, de la mort no natural, la mort a la vida divina, causada pel pecat.
Jesús es manifesta al llarg de l’Evangeli d’avui com el qui dóna la vida, tant en la curació de la hemorroïssa com en la resurrecció de la filla de Jaire.
De la persona de Crist, ara unit al seu cos, l’Església, “surt una força”. Els Pares l’han relacionat amb els sagraments de l’Església.
El preciós Salm, no oblidem que es canta en la Nit de Pasqua, l’Església, Esposa de Crist, canta: “Amb quin goig us exalço, Senyor”.
El Senyor que, per la seva Pasqua, ha canviat el dol per la mort en danses, com les ploraneres de la casa de Jaire, com el dol del gran dissabte de la sepultura del Senyor amb la joia desbordant del dia de Pasqua.
