2018-DIUMENGE XIX DE DURANT L’ANY
“Diumenge del Pa de la Vida” (2).
Si els jueus murmuraven contra Jesús perquè els resultaven insuportables les seves paraules, ja que no sabien ni podien saber com ho faria per donar-nos el Pa de la Vida, l’Església no murmura ja que ella ho sap.
Sap que per donar-nos el pa que dóna la vida va haver de morir a la creu: “El pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món”.
En el context de la primera lectura, on Elies se sent morir en el camí fins que Déu no li prodiga aliment, l’Eucaristia és el pa que dóna la vida per al camí, per al poble de viatores.
Elies va creure que havia arribat al final del camí, però amb l’aliment que Déu li proporciona el fa capaç de convertir aquest final en un començament. El Pa que el Senyor ens dóna, a diferència del mannà, dóna vida i vida eterna: “Jo el ressuscitaré el darrer dia”.
Jesús es remet a tot al testimoni del Pare. El Pa que ell donarà, el seu cos, serà palpable en el sagrament.
A cada Eucaristia, com canta el Salm, podem gustar i veure que bo és el Senyor. Un Pa, que ja no és pa, sinó espècie de pa, presència adorable del Senyor. Que assaborim com menjar de vida eterna, com futurae gloriae pignus.
