2018 – DIUMENGE XVI DE DURANT L’ANY
“Diumenge de les ovelles sense pastor”.
Així va qualificar Jesús a la gent que el seguia i, alhora, es defineix a si mateix com a pastor enviat per Déu per reunir i cuidar amorosament al seu poble.
Ell ha d’esgotar-se i donar-se fins l’extrem, fins i tot sense poder descansar.
Jesús es lliurarà a si mateix fins a l’extrem a la creu.
Això contrasta amb els mals pastors que amb paraules tan dures, Jeremies denúncia al principi de la seu oracle en la 1 lectura i, al mateix temps, Jesús realitza el designi de Déu, com “un rebrot legítim del llinatge de David” que reuneix les ovelles disperses.
Amb raó el Salm no pot ser altre sinó el cèlebre: “El Senyor és el meu pastor, no em manca”. Si amb ell, el Senyor, res li falta, amb ell ho té tot.
