2018-DIUMENGE XXVIII DE DURANT L’ANY
“Diumenge del jove ric”
El Senyor es troba amb un home excepcional en el seu camí a Jerusalem. Un s’apropa a ell i li diu “Bon mestre”. El Senyor li respon que “de bo només ho és Déu”.
Certament el Fill no és bo fora del Pare, però amb el Pare i l’Esperit Sant és l’únic Déu, infinitament Bo.
Aquest “un home” que se li va acostar li pregunta què ha de fer per posseir la vida eterna. Jesús li respon: “Ja saps què diuen els manaments». I li recorda, encara que d’una manera insòlita, la segona taula del decàleg.
El que estava davant seu contesta amb un cert candor: “Mestre, tot això ho he complert des de jove”.
Llavors ve el drama. Jesús descobreix el deixeble extraordinari que hagués pogut ser i li exigeix el imperatiu de la perfecció de la caritat: “vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres… i després torna i vine amb mi”.
Però abans d’exigir-li tot això el mira amb amor, un amor diví “Jesús se’l mirà amb afecte”. El Senyor li demana la donació total de si mateix a Déu únic i bo.
Era l’únic manament que li faltava. Aquest hagués estat el seu tresor al cel.
L’evangelista anota que va marxar contrariat i trist “perquè era molt ric”.
Deixa als deixebles preocupats i Jesús diu que realment és una qüestió difícil, perquè els béns materials, no només allunyen de Déu, sinó dels homes.
No massa convençuts els deixebles se situen com si fossin candidats a un premi per haver-ho deixat tot. Això és cert: mereixen una recompensa centuplicada els que ho han deixat tot per seguir-lo però sota forma de persecució.
Així va ressonar la Paraula del Senyor al cor del home ric, una “Paraula que és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l’ànima i esperit».
Però aquest home es va posar d’esquena a la “saviesa” que el jove Salomó demanava.
La Saviesa de Déu, Crist mateix, única riquesa. Hagués estat un camí de llum, i es va quedar en la tenebres dels seus béns efímers.
Amb raó el Salm demana al Senyor “Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies, per adquirir la saviesa del cor” I l’assemblea respon joiosa: “Que el vostre amor, Senyor, no trigui més a saciar-nos i ho celebrarem amb goig tota la vida”.
(Calendari-Directori Litúrgic de l’Any 2018, Liturgia fovenda, p. 265)
