2018-Josep Martí Cristòfol, vist des d’un calidoscopi
Evocant l’humanista cristià, filòsof i poeta
Per: Jordi Curcó
Historiador i periodista
“Calidoscopi: Del gre antic kalós bella éidos imatge scopéo observar. És un tub que conté tres miralls, les imatges dels quals es veuen multiplicades simètricament en anar girant el tub”.
El passat dimarts 5 de juny vaig assistir a un emotiu i alhora potent acte d’homenatge a Mn. Josep Martí Cristòfol, organitzat per l’IREL i celebrat a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Pujant les escales de l’històric i entranyable patí gòtic, anava pensant què d’importants són trobades com aquestes en que evoquem, agraïm i homenatgem –potser cal fer-ho més en vida- a conciutadans nostres, que des de visions i realitats distintes han estat autèntics referents i que quan en gaudíem tenint-los a la bora, no ens adonàvem de la seva vàlua. Mn. Josep Martí Cristòfol que ens deixà el 18 d’agost de 2017 als 89 anys d’edat i 63 de sacerdoci, ha estat una d’aquestes personalitats que anem redescobrint i gairebé retrobem, quan ja no hi son.
És per això que anava convençut que descobriria a distints Martins Cristòfols d’aquell que jo havia conegut i tastat, l’enyorat rector de Sant Pere que tant estimà el beat Francesc Castelló. A l’entrar a l’Aula Magna, vaig recollir un exemplar del llibre “Humanisme Cristià-Filosofia i Poètica”, la seva darrera obra que anava a ser presentada i que justament havia acabat poc abans del seu traspàs i que ha estat editada dins de la col·lecció “Quaderns de l’IREL”, com homenatge de l’Institut a un dels seus fundadors. Així ho posà de manifest l’arquitecte Ramon Mª Reig, que obrí l’acte dient que Josep Martí havia estat una persona clau per l’Institut de Ciències Religioses de Lleida, que pretén bastir ponts entre al fe i la cultura: “Josep Martí va ser un explorador i constructor de ponts, des d’una profunda humanitat”, asseverà.
Reig, que va actuar de mantenidor de l’acte, va passar la paraula a l’exdirector de l’IREL el teòleg Ramon Prat, qui qualificà el Dr. Josep Martí com un símbol emblemàtic fundacional de l’IREL i l’evocà com a professor: “Vaig tenir la sort d’ésser alumne seu des de l’any 1962 al 1964. Era una delícia de professor, que va saber explicar-me la Filosofia i va ordenar-me el pensament”. Prat definí Martí com un company en la fe i alhora un home savi, humil, creient i amb una vocació de prevere impressionant i fidel fins la mort. El teòleg considerà que haver conegut i tractat Josep Martí, havia estat un regal de Déu: “D’ell he rebut el saber interpretar. Era un savi que mostrà la raonabilitat de la Fe i la validesa del cristianisme. Un home amb una antropologia integral i un gran senyor, acollidor, solidari i servicial que no ha fet soroll, però ha fet el bé”.
El professor de Filosofia i actual diputat al Parlament Josep Mª Forné, l’evocà des de la vessant filosòfica, asseverant que Josep Martí havia estat un filòsof cristià: “Va saber fer recerca des de la coherència, fent-la compatible amb l’experiència i il·luminant la realitat amb l’ honestedat”.
El també professor Salvador Escudé, evocà el poeta Josep Martí:“…amb un saber integral, que el completava amb el seu saber poètic”. Escudé va recordar un altra publicació de Josep Martí en “Quaderns de l’IREL” de 2005, titulada “Lectura metafísica-teològica de la poesia d’en Màrius Torres”, una excel·lent reflexió a l’entorn de la poesia del poeta de la Ciutat de l’Oblit, a la que s’afegeix ara la descoberta de 18 poesies seves que s’apleguen en el llibre: “En elles copsem el poeta que ens evoca geografies vivencials, com la melangia i també el pes de la religió, com les dedicades a Maria tractada com a Mare i Intercessora: Maria de Natzaret, noia de mirada neta”. Per Escudé, totes elles son com a lletanies i un bell compendi d’emocions humanes i cristianes. Tanmateix s’ocupà de la poesia més inspirada en el mapa sentimental de Josep Martí, com la emotiva poesia a la Mare de Déu de l’Arcada del carrer Major o el dolç diàleg que s’entreveu en el poema dedicat al campanar d’Almenar, el seu estimat poble natal: “Prisma de pedra octogonal que l’aire enfila…”; amb la torre campanar de la Seu Vella de Lleida. O la poesia “Cel i llums de Lleida”……on les llums de la ciutat, reflectides sobre l’irisada aigua del riu…”, evoquen en el poeta un pentagrama musical. Una poesia que Escudé qualificà: “…de gran modernitat poètica”, per finir amb un desig i alhora agraïment: “…gràcies a les seves mirades poètiques, podem mirar més al Cel des de la terra”.
La psicòloga Marta Trepat, va qualificar el seu pensament humanista com a: “…molt filosòfic i molt dens, on destaca la seva apertura de ment”. Trepat explicà com Josep Martí gaudia aprenent els darrers coneixements del pensament humà amb un llenguatge ric, precís i rigorós, fruit d’un procés de pensament exhaustiu.
No va mancar la visió més humana i íntima, expressada en nom de la família per la seva neboda Gina Blanch, que intentà fer en paraules seves: “…un bon retrat del tiet”. Blanch, amb continguda emoció, el retratà com una persona humil, senzilla i honesta, molt unit ala família i que és considerava un “capellà de a peu”: “Pel tiet tot anava de tres en tres, com el misteri de la Trinitat o les tres Maries: la seva mare, la seva germana i la Mare de Déu”. El bisbe de Lleida Salvador Giménez, que havia seguit l’acte assegut entre el públic, posà punt i final a l’homenatge a aquest “capellà de a peu”, fent incís en que s’havia parlat d’una persona que sembrà en vida el que ara recollim i que com a capellà havia viscut amb entusiasme allò que predicava.
He de confessar que les meves expectatives s’havien acomplert amb escreix i la Gina Blanch, sense proposar-ho, havia descrit allò que acabàvem de fer i que no era altra cosa que haver mirat el seu tiet amb un imaginari calidoscopi, que ens acabava d’oferir imatges multiplicades i distintes alhora d’un mateix Josep Martí, gairebé inabastable i alhora profund, com el seu pensament humanista i cristià, filosòfic i poètic: “Pel tiet tot anava de tres en tres…”. Com un calidoscopi…
