2018-TEMPS D’ADVENT

COMENÇA L’ÚS DELS SEGÜENTS LLIBRES LITÚRGICS:

Leccionari dominical C Leccionari ferial I

Litúrgia de les Hores I (temps d’Advent i de Nadal) [Edició 2016]

Leccionari bíblic biennal: Temps forts, any I

1. Normes litúrgiques
2.    Durant la primera part de l’Advent, fins al dia 16 de desembre, si la Missa no té prefaci més propi, es diu cada dia el prefaci I o III d’Advent.
3. A la Litúrgia de les Hores, tant la dominical com la ferial, són propis del    temps l’Invitatori, els himnes de l’Ofici de lectura, Laudes i Vespres; i a totes les hores (exceptuades les Completes) tots els elements des de la lectura  breu fins al final de l’hora.
4. A Tèrcia, Sexta i Nona els tres Salms es diuen amb una sola antífona.
5. Per a la Missa dels dies ferials, fins al 16 de desembre, es pot escollir entre:
   1. la Missa ferial
   2. la Missa d’una memòria lliure
   3. la Missa d’un sant inscrit en el Martirologi
   4. una Missa especial (no quotidiana) de difunts
   5. No es permeten les Misses per motius diversos ni les quotidianes de difunts, si no ho exigeix la utilitat pastoral dels fidels (IGMR n. 333).
   6. L’altar es pot adornar amb flors i es pot tocar música instrumental, però ambdues coses més moderadament que durant la resta de l’any (Cf. IGMR,    núm. 305 i Caer. Episc., n. 236).
6. Recomanacions
   1. La Corona d’Advent és un signe molt popular d’aquest temps, però no és pròpiament un signe litúrgic i, per això, no és obligatòria. S’ha de procurar que la Corona estigui col·locada estèticament, però mai no ha de ressaltar més que l’altar o l’ambó. És suggestiu disposar-la de manera que durant el cicle de Nadal es converteixi en el lloc on es col·loqui la imatge del Nen Jesús envoltada pels quatre ciris
   2. Els ciris de la Corona d’Advent es poden encendre successivament en cada un dels quatre Diumenges, sigui al començament de la Missa dominical, després de la salutació del celebrant, sigui (en els  monestirs  especialment) abans de les  I  Vespres del D
   3. Durant la setmana, tant en la Missa com a Laudes i Vespres, poden estar encesos els ciris il·luminats els Diumenges
   4. Durant tot el temps d’Advent és oportú que es posi en un lloc destacat una imatge de Maria adornada i il·luminada
   5. Per a l’oració dels fidels, els diumenges es poden emprar els formularis que figuren al llibre  Preguem el Senyor, amb les oracions conclusives de l’any corresponent, pàgs. 43-48; i els dies ferials les que figuren a les pàgs. 51-61.

Corona d’Advent

1. La benedicció de la corona d’Advent manca al Ritual de benediccions català. S’adjunta immediatament una versió, no aprovada, des de l’original llatí.
2. La corona d’Advent es pot beneir al començament de la Missa després del cant d’entrada, tot ometent l’Acte
3. Als Monestirs i comunitats religioses la corona es pot beneir també al començament de les I Vespres del Diumenge I d’Advent.

Benedicció de la corona d’Advent

Després de la salutació inicial el celebrant fa aquesta monició o una  altra de semblant:

Germans, tot començant un nou Any litúrgic beneirem la Corona d’Advent. La resplendor del seus ciris ens recordarà que Jesús, el Messies que s’acosta, ve com a Llum del món per il·luminar les nostres tenebres i esvair les nostres foscors.

Encendre els ciris d’aquesta Corona ens ajudarà a preparar-nos progressivament per rebre la llum de Nadal que s’apropa.

Després de la monició introductòria el celebrant, amb les mans esteses, diu:

Tota la terra, oh Senyor,  s’alegra aquests  dies    i Església crida de goig

davant el vostre Fill, el Senyor que s’acosta, com a llum resplendent,

per il·luminar els qui viuen a les fosques de la ignorància, del dolor i del pecat.

Ple d’esperança en la seva vinguda,

el vostre  poble  ha  preparat  aquesta  Corona  amb  rams  del  bosc i l’ha guarnida amb llums.

Ara, que ens disposem a començar

el temps de preparació per a la vinguda del vostre Fill, us demanem, Senyor,

que,  mentre  creix  cada  Diumenge  la llum  d’aquesta Corona amb nous ciris encesos,

ens il·lumineu més intensament amb la resplendor d’Aquell que, per ser la Llum del món,

ve a il·luminar totes les foscors. Ell que viu i regna pels segles dels segles.

1. Amén.

• Text de la tradició litúrgica

“Durant l’Advent hem de preparar-nos per rebre el Fill de Déu que abandona el si del seu Pare per fer-se home i trobar-se amb nosaltres; cal destinar una mica de temps, enmig de les nostres ocupacions, a meditar en silenci les preguntes següents: Qui és el que ve? D’on ve? Com ve? Quins són els homes per als quals ve? Quins són els motius i quin ha de ser el fruit de la seva vinguda? Posem en Ell les nostres aspiracions, tot imitant els justos i profetes de l’Antic Testament que durant tant de temps el van esperar, i obrim-li el camí del nostre cor. Purifiquem-nos per mitjà de la confessió, el dejuni i la comunió”.

Sant Carles Borromeu (de les Cartes Pastorals)

(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2019, Liturgia fovenda, p. 25).

De venda en Llibreries