2018 – TOTS SANTS
L’Esperit Sant Sant, en tant que és l’amor de Déu, vessat en els nostres cors (Rm 5,5) santifica constantment l’Església del Senyor.
La santedat inaccessible de Déu s’ha comunicat pel Fill i l’Esperit Sant en l’Església i en el món.
La gràcia divina ha precedit, ha acompanyat i ha transformat als qui anomenem sants en la glòria.
Avui realment és una festa eclesial, l’Església del cel (1era. lectura) i la que peregrina en aquest món pels camins de la santedat revelats pel Fill, les benaurances del Regne (Evangeli).
L’Església, glorificada i peregrina, s’uneix en la litúrgia d’avui per celebrar la santedat de Déu.
El si del Pare, comunicant-se per l’Esperit Sant que el Fill ens ha lliurat, és la font de tota santedat.
Realment s’ha de meditar profundament el Prefaci propi d’avui per assaborir i així poder transmetre el sensus ecclesiae de la solemnitat d’avui.
La solemnitat que celebra en un sol dia “els mèrits de tots els vostres Sants” resplendeix, com cap altra, amb tota la glòria i la llum de la Pasqua del Senyor.
Es proclama l’Evangeli de les benaurances del Regne. Elles són com un poema diví que canta els camins de la benaurança que en el Regne consumat serà plena.
Són benaurats els qui escullen aquests camins per viure. Però aquests camins comencen ja ara, en aquest món.
No hi ha res més gran en la litúrgia d’avui que quan els fidels s’acosten a la taula eucarística cantant les benaurances. Només en comunió amb Crist podem transitar pels vuit camins de felicitat.
Una felicitat segons Déu, no segons el món. I que és expressió de la santedat que ja tenim en germen, però plena, des del Baptisme tal com testimonia sant Joan a la segona lectura: “Ara ja som fills de Déu i encara no s’ha manifestat com serem“.
En la visió poètica i simbòlica del Apocalispsis es contempla la immensament infinita festa dels Tabernacles eterns, la festa del compliment últim de les promeses, la joiosa Pangyris, la total festa.
Paticipant en nombre de plenitud (144.000) tots els marcats per l’Esperit que, juntament, amb els àngels, els quatre vivents (l’univers) i els ancians, (els oficiants de la litúrgia celestial i terrenal) clamen: “Hosanna al nostre Déu, que seu al tron, i a l’Anyell“. Tots porten la túnica blanca del Baptisme, rentada en la Sang de l’Anyell. “I tothom que té aquesta esperança en Ell, es purifica“, proclama la 2ª lectura.
(Calendari-Directori Litúrgic de l’Any 2018, Liturgia fovenda, p. 277)
