2019 – DIUMENGE I D’ADVENT
Diumenge de l’adveniment del Fill de l’home
A la primera lectura, Isaïes contempla, a manera de processó, els pobles ascendint a la muntanya de Sió “totes les nacions hi fluiran“.
Els pobles hi pugen a la llum de la fe, enmig de les tenebres d’aquest món: allí cessaran les guerres intrahumanes i allí s’esdevindrà la pau per sempre.
El Papa Francesc ha predicat: “Quin dia més bell quan les armes esdevinguin instruments de treball” “forjaran relles de les seves espases“.
Tot això forma part de la heitomasía: tot allò que Déu té preparat pels qui l’estimen.
Jesús, en el discurs dels darrers temps, ens exhorta a vetllar; no a la manera d’un vetllar com si no hagués de venir mai, sinó amb una vigilància activa: “Estigueu a punt“.
El Senyor ve sempre verticalment, ha vingut, ha passat i prou, sense preàmbuls, com la mort.
Però el Senyor no ve com un lladre per a prendre res: ve per a donar- nos-ho tot, els tresors dels seu Regne.
L’apòstol Pau situa la vida cristina en la dimensió d’allò que és penúltim, no pas últim.
Ja que el Senyor ve, ens hem de comportar “dignament com a ple dia“, despullant-nos “de les obres pròpies de la fosca, tot revestint-nos” amb el vestit de Crist, el vestit nou i blanc que rebérem en el Baptisme).
En el pelegrinatge cristià sentim l’alegria, compartida pels germans, que tots hem estat convidats a anar a la casa del Senyor, i així ho cantem en el Salm responsorial d’avui.
