2019 – Diumenge IV de Pasqua
Diumenge del bon Pastor.
Jesús assegura fins a tres vegades que les ovelles “reconeixen la seva veu i el segueixen“.
Li pertanyen a Ell, són seves.
I els dóna la “vida eterna“: Per tant, el que dóna Jesús aquí a la terra amb la seva vida, la seva mort, la seva Resurrecció, la seva Església, els seus sagraments… és ja “vida eterna“.
Res ni ningú (ni tant sols la mort) podrà arrancar les ovelles de les mans del Pare, amb el qual el Senyor és u.
També en la primera lectura escoltem: “Tots aquells que estaven destinats a la vida eterna es convertien a la fe“.
En la segona lectura de l’Apocalipsi s’acompleix la promesa del Senyor i esdevé com una finestra oberta al cel.
La vida eterna que se’ls ofereix flueix eternament: “Els conduiré a les fonts on brolla l’aigua de la vida“.
Amb molta raó l’assemblea canta amb el Salm: “Som el seu poble i el ramat que ell mateix guia“.
Un poble és hereu de la vida eterna.
