2019 – DIUMENGE IV DE QUARESMA
Dominica Laetare
Aquest Diumenge quart de Quaresma, es diu “Laetare”, per raó de l’antífona gregoriana de l’introit de la Missa, treta del llibre del profeta Isaïes (Is 66,10).
El cèlebre introit ens fa elevar el cor vers la Jerusalem del cel.
La basílica de la Santa Creu en la qual avui se celebrava la litúrgia estacional a Roma, era imatge de l’Església que peregrina cap a la seva estança definitiva (ant. comunió).
Avui era el dia que el Sant Pare feia una ofrena floral (una rosa vermella a la santa creu), que simbolitzava el jardí amè i aromàtic del Paradís.
El color de la rosa és l’origen del color rosat de la litúrgia d’avui.
A la meitat de la Quaresma, és una anticipació de l’alegria de la Pasqua.
L’oració col·lecta resa així: “Feu que el poble cristià s’afanyi amb deler i amb una fe ben animosa a celebrar les festes de Pasqua que s’acosten“.
La paràbola del fill pròdig és potser la més emotiva i sublim de totes les paràboles de Jesús a l’evangeli.
El destí i l’essència dels dos fills serveix únicament per revelar el cor del pare. Mai va descriure Jesús al Pare del cel d’una manera més viva, clara i impressionant que aquí.
L’Església s’identifica amb el fill pròdig, que torna a la casa del Pare (de la qual no havia d’haver marxat mai).
Quaresma és el camí de retorn i Pasqua és el retrobament: l’abraçada del Pare que l’atreu cap al seu si (on està l’Esperit d’amor) i els signes pasquals: l’anell de l’aliança, les sandàlies de l’home lliure, el vestit nou i el banquet de la festa.
Els Pares han predicat aquest evangeli en clau baptismal.
Pau proclama la fe de la comunitat: el Pare no ens ha reconciliat amb Ell al marge del Fill, sinó “per mitjà d’Ell” i “en Ell“; i l’Església, instituïda per Crist, ha rebut de Déu l’encàrrec d’anunciar aquest “missatge de la reconciliació“.
Ens recorda també Sant Pau que som “una nova creació“.
En el banquet eucarístic l’Església pot “tastar que n’és de bo el Senyor“, com es canta en el Salm.
