2019 – DIUMENGE VI DE PASQUA
Diumenge de la pau que el Senyor ens dóna.
El Senyor ens regala la seva pau.
Si el Senyor ens ha regalat la seva pau és nostra per sempre, res ni ningú ens la pot prendre. Ens pertany.
La pau que prové d’Ell d’una manera única i veritable.
La del món, sovint, és un armistici precari o una guerra freda.
El qui per amor fa cas de les seves paraules és estimat pel Pare i l’Esperit (el Defensor i Consolador ve a ell).
Dins seu serà “memòria del Senyor” i “mestre interior”.
Vet aquí que tota la Trinitat fa estada en el cor del creient.
És la doctrina lluminosa de la inhabitatio trinitatis en el just.
Si Jesús no hagués anat cap al Pare no tindríem aquests dons, per això, ens hem d’alegrar que vagi cap al Pare.
Aquesta pau es manifesta en la Nova Jerusalem, on els dos testaments han estat superats, ja que els fonaments porten el nom de les dotze tribus d’Israel.
Tanmateix com les portes duen el nom dels dotze apòstols.
Tots estan davant del tron de l’Anyell.
En el fragment dels Fets dels Apòstols es confirma que la pau dins de l’Església es construeix en el diàleg fratern, però també exigeix renúncies.
Mai una part tindrà tota la raó i l’altra no en tindrà cap.
Cal valorar les posicions de la part contrària i no absolutitzar les pròpies.
Hi ha certs problemes en l’Església que només es resolen en la pregària i en l’obediència i, si no és possible la unitat de les opinions, sempre ha ser possible la unitat en l’amor.
No s’ha d’oblidar que les paraules de Jesús inspiren l’oració per la pau de l’Església, prèvia a l’òscul de la pau, que ens prepara per a rebre la sagrada Comunió.
