2019 – DIUMENGE XIII DE DURANT L’ANY
Diumenge de l’inici del camí a Jerusalem.
Es compleix el temps i Jesús pren la decisió d’encaminar-se a Jerusalem per complir amb l’èxode que s’ha de fer a la ciutat santa (9,31).
Lluc ja expressa la fe pasqual amb les paraules: “s’acostaven els dies en què Jesús havia de ser endut al cel.
“En el camí” els samaritans no el van rebre; la reacció de Jaume i Joan és violenta: que caigui foc del cel (com Elies), però Jesús els renya i se’n van a una altra banda.
En el camí apareixen tres candidats al seguiment.
Al primer se li diu que el Fill de l’home no té on reposar el cap (sabem que l’únic lloc on finalment reclinarà el seu cap és a l’arbre de la creu).
Al segon, que volia anar a enterrar el seu pare (per tant, ser hereu), se li diu que deixi que els morts enterrin els seus morts.
Els morts són els mortals que no accepten el Regne i la seva vida, i s’enterren uns als altres.
Al tercer que volia anar a acomiadar-se de la seva família se li diu: “Ningú que mira enrere quan ja té la mà a la arada no és apte pel Regne de Déu“.
Com una anticipació de les paraules de l’apòstol: “El que sí faig és oblidar-me del que queda enrere i esforçar-me per aconseguir el que està davant” (F1 3,13).
A la segona lectura escoltem la doctrina sobre la llibertat cristiana: “Heuestat cridats a ser lliures.
Una llibertat que està al servei de l’amor: “Si us estimeu, poseu- vos al servei els uns dels altres“.
Una llibertat que no és llibertinatge: no val ser lliure en Crist i ser esclaus de la carn (tot el que és mundà).
L’assemblea canta en el Salm: “Senyor, heretat meva i calze meu“. La seva possessió, la seva pàtria i la seva plenitud: Ta face est ma seule patrie, deia santa Teresa de Lisieux.
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2019,Liturgia fovenda, p. 214-15)
