2019 – DIUMENGE XXI DE DURANT L’ANY
Diumenge del “vindran gent d’orient i d’occident i s’asseuran a la taula del Regne”.
Lluc explica que durant el camí cap a Jerusalem, un interlocutor anònim pregunta: “Senyor, són pocs els qui se salven?“
El Senyor contesta que cal esforçar-se “per entrar per la porta estreta“.
No n’hi ha prou de participar en les celebracions, menjar i beure amb Ell, i escoltar la predicació si no es posa en pràctica.
A Israel li va costar molt acceptar la predicació del profeta sobre els pagans que algun dia portarien ofrenes santes, en gerres pures, al Temple, ells que el tenien com a lloc santíssim i consideraven als pagans com impurs.
El mateix diu el Senyor: “I vindrà gent d’orient i d’occident, del nord i del sud, i s’asseu- ran a la taula del Regne de Déu“.
Que no siguin per a nosaltres “els plors i el cruixir de dents” en contemplar que el Regne de Déu ha estat lliurat als qui nosaltres, cristians, consideràvem estranys i allunyats, però no ho són per a Déu.
Els que es creien elegits poden ser els últims.
Ara bé ocupar l’últim lloc no és el lloc de la desesperació, sinó de la vergonya: fins i tot d’aquests té misericòrdia el Senyor.
En aquest Evangeli resplendeix la universalitat de la salvació de Déu.
Ningú està exclòs de la Taula del Regne.
Un Regne que, com diu, la Lumen Gentium: “Ja està present en aquest món, tot i que misteriosament, i amb la vinguda del Senyor arribarà a la seva perfecció“.
Celebrar l’Eucaristia és tastar cada Diumenge la Taula del Regne.
