2019 – IMMACULADA CONCEPCIÓ DE LA BENAURADA VERGE MARIA
Les celebracions del capvespre d’avui (Missa de la vigília, Vespres i Completes) pertanyen ja a la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Benaurada Verge Maria.
Enguany coincideixen la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Benaurada Verge Maria amb el Diumenge II d’Advent. Segons la normativa de l’any litúrgic (Cf. Taula de la precedència dels dies litúrgics, a l’inici d’aquest Calendari), els diumenges d’Advent tenen un rang superior a les solemnitats; és per això que la solemnitat de la Immaculada Concep- ció hauria de traslladar-se a dilluns, però la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, en el seu dia i degut a la popularitat d’aquesta solemnitat, va concedir a perpe- tuïtat la sol·licitud de la Conferència Episcopal Espanyola per a la dispensa de l’observança d’aquesta norma litúrgica a l’Estat espanyol.
Amb tot, a fi de no perdre el sentit del Diumenge II d’Advent, ha d’observar-se el següent:
-
- La segona lectura de la Missa ha de ser la del II Diumenge d’Advent (enguany, essent cicle A: Rm 15, 4-9)
- A l’homilia ha de fer-se esment de l’Advent
- A l’Oració universal cal fer, com a mínim, una petició amb el sentit de l’Advent, i concloure amb l’oració col·lecta del Diumenge II d’Advent
DIUMENGE
IMMACULADA CONCEPCIÓ DE LA BENAURADA VERGE MARIA
Maria, concebuda sense pecat original i redimida anticipadament, és la figura més perfecta i acabada de l’Església.
Aquesta celebra avui la precedència i la primacia de la gràcia.
És la gràcia creadora de Déu que crea el temple de la humanitat del seu Fill, l’Arca de la Nova Aliança.
Certament: “Aquesta verge puríssima havia de donar-nos el vostre Fill” (Pref.).
Ho avia de fer, ho podia fer i ho va fer (potuit, decuit, ergo fecit), segons la cèlebre formulació del beat Duns Escoto.
No oblidem que la Immaculada és la primera solemnitat de l’Any litúrgic, la primera festa de l’Any cristià, amb tota la significació que això comporta.
Primer i abans que tot hi ha el do de Déu, el primat de la gràcia. Maria és el primer regal de Déu a la humanitat: el Pare prepara la Mare del seu Fill, el temple del seu Fill.
Els dons de Déu sempre van per davant.
Abans de Nadal hi ha una gràcia oculta: el destí d’una noia de Natzaret, que el Senyor escull per donar sang i llet al Verb de Déu encarnat.
L’Església naixia amb ella, gronxada de gràcia des del principi, i l’Església contempla en ella la santedat que està cridada a viure i el seu destí gloriós.
