2019 – LA QUARESMA. L’ESGLÉSIA EN ÈXODE
La Quaresma és sobretot un itinerari catecumenal.
Només des de la clau de la celebració dels Sagraments de la Iniciació, ja siguin rebuts (catecúmens) o renovats (fidels) en la Nit de Pasqua, es comprèn el guió de la disposició del Leccionari, el rés dels Salms i la rica eucologia del Missal i de la Litúrgia de les Hores per aquest temps, realment fort.
Tant els catecúmens com els fidels han de participar del Misteri de la Mort i de la Resurrecció del Senyor. És un morir a la condició de la humanitat del primer Adam (destinat a la mort) i ressuscitar amb Crist a la vida nova amb la recepció de la gràcia i de la vida de Déu.
Això marca també un itinerari penitencial (conversió personal i comunitària) que s’expressa en l’ardu esforç del dejuni, de l’almoina i de l’oració, com ens convida el mateix Senyor al principi de la Quaresma.
En la litúrgia acollim el do de la conversió.
Aquesta és sempre un do, mai el resultat d’un esforç voluntarista: “Convertiu-nos, Senyor i serem convertits” (Lam 5, 21).
Quaresma és un temps de penitència joiosa: convertir-se al Senyor és sempre una alegria.
És el temps d’experimentar la fam de Déu en aquesta vida (recordant cada dia els quaranta dies del Senyor al desert, i per això dejunem).
Quaresma és una continuada súplica de la gràcia, temps d’escoltar la Paraula de Déu i deixar-se il·luminar intensament per ella.
La celebració litúrgica, tant de la Missa com de les Hores, acompanya el camí de la conversió. Una conversió que s’ha de demanar i rebre com un do.
En la nostra humanitat marcada pel pecat ha d’emergir la humanitat nova que neix del Baptisme, segellada per la Confirmació, alimentada per l’Eucaristia i reconciliada per la Penitència.
Hem de pregar els uns pels altres, fent-nos la caritat de l’oració dels uns pels altres. Tot això sota el signe eclesial. Tant per als fidels com pels pastors.
La naturalesa catecumenal queda subratllada en el fet que el cicle A de les lectures dominicals que és sempre paradigmàtic (fins i tot ha de substituir els altres dos cicles en el cas que la comunitat celebri els Sagraments de la Iniciació cristiana la nit de Pasqua).
Els cinc Diumenges de Quaresma presenten a Crist com a fortiori del que d’Ell serà manifestat en la Nit de Pasqua: vencedor del mal, transfigurat en la glòria, font de l’aigua de vida per l’Esperit Sant, llum del món i resurrecció de tots.
Tots els temes cristològics convergeixen en la litúrgia de la nit de Pasqua.
En la manera com la santa Església llegeix l’Escriptura trobem sempre cercles cada vegada més convergents i concèntrics al voltant de Crist glorificat. Aquest esquema es reprodueix també en els altres cicles (B i C) des d’òptiques diferents.
També les primeres lectures dels Diumenges quaresmals evoquen els esdeveniments i profecies del poble de la fe: creació, Abraham, Moisès, David, Profetes.
Aquest mateix esquema serà reproduït en la litúrgia de la Paraula de la Vigila Pascual.
Tot estava orientat a la resurrecció de Crist i tot rep llum (fins i tot allò que en l’Antic Testament estava fragmentat i sense sentit) des de la resurrecció de Nostre Senyor.
Allò que a Quaresma es rep (traditio symboli), per Pasqua serà lliurat al món (reeditio symboli): com a servei, com a apostolat, com a testimoni i fins i tot com a martiri, sempre en el dinamisme de l’Esperit Sant.
Crist porta a la seva consumació totes les aliances, però tot torna a començar amb Ell, en una aliança nova i eterna. També universal.
El llibre dels Nombres, el segon Isaïes, els Salms, Ezequiel, la carta als Hebreus, presenten la vida de la comunitat messiànica en èxode, (també en el retorn de l’exili i en el pelegrinatge anual a Jerusalem) com a anunci de la gran «panegyris», com una immensa i vital reordenació de la humanitat, com una ininterrompuda processó litúrgica de tot el poble dels redimits.
Aquest pelegrinatge fou prefigurat en la Pasqua de l’èxode d’Egipte, realitzada amb la Pasqua de Resurrecció, i serà consumada finalment al Regne.
Tot això es realitza en una litúrgia desenvolupada per la mediació necessària de Jesucrist Senyor Ressuscitat i amb la contínua presència, vivificant i santificadora, de l’Esperit de Déu.
Quaresma és l’Església en èxode, cap a la Pasqua, com canta bellament el Prefaci V: “Vós obriu per l’Església el camí nou d’un nou èxode a través del desert de la Quaresma“.
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2019, Liturgia fovenda, p. 108-109).
