2019 – Temps durant l’Any
Els Diumenges del Temps Ordinari haurien de ser motiu per aprofundir en la Litúrgia de l’Església.
La comunitat eclesial ha de saber realment el que fa quan celebra els Sants Misteris.
Sap en primer lloc que es reuneix en obediència a la Paraula del Senyor i que cada Eucaristia és una manifestació del Senyor de la glòria, i humilment acull la seva presència.
Presidida per aquell que pel ministeri de l’Orde s’ha identificat amb Crist, de tal manera que pot saludar l’assemblea com el Senyor Ressuscitat; i després, com a la Sinagoga de Natzaret, tots els ulls estan posats en el Senyor que proclama la Paraula.
Obrim el Llibre de la Vida i escoltem les Paraules del Senyor.
Les escoltem com Paraules referides a nosaltres, com relats oberts que ens inclouen.
El cristià coneix, estima i viu tant la Paraula del Senyor que ell mateix ha de formar part del paisatge i del paratge de l’Evangeli.
No és sense motiu que ens posem drets per escoltar l’Evangeli i cantem l’al·leluia: per significar que el que anem a escoltar és la Paraula del Senyor vivent.
Raniero Cantalamessa escriu: “Entre la bíblia en si i la bíblia proclamada i acollida durant la celebració eucarística es dóna la mateixa diferència que entre una pàgina de música escrita i una pàgina de música executada» (cf. Parola e vita, II, Roma 1996, pàg. 336).
Sant Gregori ensenya: “La Paraula de Déu és glorificada quan és predicada i orada, i sobretot quan és viscuda i germina en el cor“.
El do inestimable de la Paraula divina, les riqueses inesgotables que amaga, la necessitat que en té l’home com a llum del seu camí i aliment de la vida espiritual, la dificultat de la seva intel·ligència limitada davant de la saviesa infinita que parla en aquestes pàgines, fan necessari l’esforç sincer i l’afany generós en l’estudi i en la meditació de les mateixes.
L’experiència del predicador és gratificant si la seva predicació no busca el protagonisme, si realment adquireix el to del bon pastor que ensenya pacientment els Misteris del Regne, conscient de la limitació de la seva paraula i del do de Déu que és el únic que pot fer germinar la Paraula que predica.
L’Esperit bufa sempre quan es proclama l’Escriptura, i és qui permet que les paraules de la predicació siguin vives.
També per l’Esperit els significats de l’Escriptura adquireixin un relleu infinit, sempre nou, com un relleu vastíssim de muntanyes, vers un horitzó obert.
Això indica fins a quin punt els lectors han d’exercir el ministeri amb unció i preparació!
Fins a quin punt la predicació ha de ser preparada i ha de néixer de l’oració ardent i de la contemplació de la Paraula!
La Litúrgia de la Paraula ha de ser realitzada amb el màxim respecte.
Durant aquesta Litúrgia res ha de distreure. Només hi ha el cant joiós del Salm i l’atenció pura.
Durant la celebració de la Paraula hem de romandre als peus de Jesús, escoltant-lo com Maria, i sabent que les Paraules que rebem són la nostra vida i per a la Vida.
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2019,Liturgia fovenda, p. 198)
