2019 – UN  SANT ANASTASI DE MÉS DE 300 ANYS

LA TALLA DE FUSTA DEL PATRÓ DE LLEIDA, ÉS LA MÉS ANTIGA DE LA CATEDRAL NOVA

 Per: Jordi Curcó – Historiador i periodista

Un any més, en la festa de Sant Anastasi i com cada 11 de maig, no he volgut deixar passar l’oportunitat que m’ofereix “La Mañana” per evocar en les seves pàgines algun aspecte històric a l’entorn de la figura del nostre Patró, en honor del qual celebrem la Festa Major de Maig.

En altres ocasions m’he referit a la seva vida i miracles, a les llegendes que l’envolten i de com la ciutat de Lleida el va proclamar Patró el 9 de maig de 1627. He narrat les celebracions religioses i festives a l’entorn de la seva festa, he descrit les manifestacions artístiques que en fan memòria o els indrets que suposadament hauria trepitjat, com l’anomenada “Casa del Sant” al carrer Magdalena, on és creença que va néixer. Enguany he pensat que calia dedicar aquest a l’altar del Patró que llueix la Catedral Nova i que tal dia com avui és motiu de curiositat i punt de referència pel que fa a la devoció, si és que encara la tenim els lleidatans pel nostre màrtir. Quan avui, a les 11 d’aquest matí comenci l’Ofici en honor seu presidit pel bisbe de Lleida, amb la presencia de la Corporació Municipal encapçalada pel paer en cap i les pubilles, abans de donar inici a la celebració s’aplegaran tots durant uns instants davant la capella on hi ha el retaule amb l’esvelta imatge del Patró, que serà encensada pel bisbe, alhora que el paer en cap dipositarà un ram de flors als seus peus. És aquest un senzill acte introduït fa dos anys, ple de simbolisme.

Cal explicar que la talla que serà encensada, es una pesa clarament barroca i d’acurada policromia, atribuïda a l’escultor val·lisoletà Fernando del Campo que se suposa  la tallà vers l’any 1700. El sant apareix vestit com un soldat romà, en clara referència al seu ofici d’armes al servei de l’emperador Dioclecià, el mateix que el va fer martiritzar  un 11 de maig de l’any 303. En el pit de l’armadura, llueix una bellíssima policromia de l’escut de Lleida, mentre que amb la ma esquerra sosté la palma símbol del martiri i amb la ma dreta la llança de guàrdia pretorià, d’on penja recollida la bandera de color grana de la ciutat, de la que n’és fill i Patró.

La història d’aquesta singular i bellíssima imatge de Sant Anastasi, és sens dubte apassionant. Prové de l’antic i proper convent de Santa Tresa de les Carmelites Descalces, havent estat gairebé la única peça d’art religiós que es va poder salvar de l’incendi i saqueig que va patir a l’inici de la Guerra Civil: “…vaig veure la talla mig partida pel terra de l’església a mitjan agost de 1936”, explica el patrici lleidatà Antoni Bergós en el llibre de les seves memòries.  L’església, inaugurada tal dia com avui de 1705, estava curiosament dedicada a Sant Anastasi per haver estat construïda, com també el mateix convent, en un solar cedit per la Paeria a les carmelites, amb la condició de que el titular fos el Patró de Lleida, tot i que sempre se’l va conèixer com a convent de Santa Tresa i mai de Sant Anastasi. Avui el carrer on hi ha l’antic convent, si que porta el seu nom.

Els lleidatans no tornarien a retrobar-se amb la talla del Patró fins l’octubre de 1941, quan amb ocasió de celebrar-se el Salón de Arte Antiguo de Lérida, organitzat per la Delegación Provincial del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional, s’exposà la talla del sant que havia estat reconstruïda provisionalment per l’ocasió a càrrec del Laboratorio de Restauraciones Artísticas de la Diputació. En l’acte d’inauguració, l’alcalde Joan J. Arnaldo es va comprometre a recuperar-la definitivament, encomanant al tallista lleidatà Ramon Borràs la seva restauració i a l’escultor Raimundo Cortijo, fill d’Alguaire i autor del bust de Blondel i de Ricard Viñes, la reconstrucció del cap del Sant que no s’havia pogut trobar. L’any següent, l’11 de maig de 1942, la imatge magníficament restaurada va ser col·locada a l’altar major de l’església de sant Llorenç que feia de Catedral provisional, on se celebrà l’Ofici en honor del Patró i a la tarda sortí en processó pels carrers de Lleida. L’any 1943, fou reproduïda com a element central del cartell de la Festa Major de l’artista Estanislau Rebull.

Amb la talla de Sant Anastasi recuperada, calia un retaule per venerar el Patró amb tots els honors. És així com la Paeria pren l’acord de costejar un retaule pel màrtir, que s’ubicaria en una de les capelles laterals de la Catedral Nova que acabava de ser restaurada per Regions Devastades i inaugurada per Franco el 28 de setembre de 1955.  L’ajuntament encomana el projecte a l’arquitecte municipal Lluís Domènech, mentre que l’artista Bernabé Farré l’esculpirà i el decorador Llucià Oliva, farà els daurats i el decorarà. El magnífic retaule neoclàssic amb un marcat tret barroc, presidit per la talla de Fernando del Campo, va ser beneït en la Festa Major de fa 58 anys (l’11 de maig de 1961).  El sant, amb més de 300 anys d’història  (319 per a ser més exactes), és la més antiga talla de fusta que conserva la Catedral Nova de Lleida i que potser a partir d’ara i després d’haver llegit aquest article, mirareu amb uns altres ulls. 

Bona Festa Major de Sant Anastasi, amics!!!!