2020 – Dissabte Sant
Segon dia del Tríduum Pasqual
DISSABTE SANT EN LA SEPULTURA DEL SENYOR
«Durant el Dissabte Sant l’Església roman al costat del sepulcre del Senyor, meditant la seva passió i mort, el seu descens als inferns… i esperant amb la pregària i el dejuni la seva resurrecció. Es recomana amb insistència la celebració de l’Ofici de Lectura i de les Laudes amb participació del poble» (Carta sobre les festes pasquals, 73).
Avui és un dia alitúrgic i de dejuni; efectivament, des del segle III, el Divendres i el Dissabte sants són els dies típics de dejuni, perquè falta l’Espòs: “vindran dies que el nuvi els serà pres” (Lc 5,35).
L’Església es reuneix només per a la celebració de les Hores santes.
Tots els Salms estan transits del misteri de la mort i de la sepultura del Senyor.
L’Ofici de Lectura es bo que sigui en forma prolongada, escoltant els textos de la carta als Hebreus i l’Homilia antiga sobre el Dissabte Sant, realment admirable.
Avui fem memòria de l’article del Credo: «Davallà als inferns».
El Senyor, després de la seva mort, encara salva: davalla vers el més profund i més obscur, per salvar-ho.
Fou així perquè la divinitat restà unida a la seva humanitat fins i tot quan fou sepultada, «així destruïa la mort i ens feia conèixer la resurrecció», diu la Prex Eucharistica II.
L’Església contempla únicament la creu del seu Senyor i, prop del sepulcre, com les santes dones, en plany i tristesa, va meditant tot el que el Crist sofrí, pensà, digué, estimà.
És precisament la manca d’Eucaristia allò que fa sentir més vivament el “Gran Absent“.
Aquest “dia del repòs del cos del Senyor”, com l’anomenaven els antics, és ple de serenitat i d’esperança.
Així ho expressa la bella oració col·lecta que es repeteix a totes les Hores: «Concediu als vostres fidels, que ja que fórem sepultats amb ell en el baptisme, ressuscitem també amb ell cap a la vida eterna».
Evoquem Maria, la única que avui tingué fe en la resurrecció del seu Fill.
El gra de blat ha mort i ha estat sepultat a terra, també al cor de l’Església i dels fidels.
Tots esperem el fruit que donarà en la nit de Pasqua que preparem.
De la mistagògia dels Pares:
“Benaurades les teves mans, oh Josep, que tingueren cura del Crist i palparen les mans i els peus del Cos diví de Jesús, d’on encara sortia la sang.
Benaurades les teves mans, que tocaren el diví costat del qual en brollava sang, realitzant aquest acte abans que Tomàs, el creient incrèdul i curiós, el fes.
Benaurats els teus llavis, que quedaren plenament saciats quan besares la boca de Crist, i s’ompliren de l’Esperit Sant.
Benaurats els teus ulls, que contemplaren els ulls de Jesús i reberen d’Ell la Llum veritable.
Benaurat el teu rostre, que s’apropà a la divina Faç.
Benaurades les teves espatlles, que portaren el qui tot ho sosté amb el seu poder.
Benaurat el teu cap, que s’aproximà a Jesús, Cap de tots.
Benaurades les teves mans, amb les quals portares el qui porta totes les coses“.
Antiga Homilia sobre el gran i sant Dissabte
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2020, Liturgia fovenda, p.176s)
