2020 – DIUMENGE II DESPRÉS DE NADAL
El segon Diumenge de Nadal és una contemplació del Misteri del Nadal del Senyor.
A l’antífona d’introducció es canta: “Mentre un silenci tranquil“, i en l’oració col·lecta es demana que el món sigui santificat per la glòria de la presència de Crist entre nosaltres.
Tant en la resposta del Salm com en l’antífona de la comunió, la litúrgia insisteix: “El qui és la Paraula es va fer home“.
La repetició temàtica del Misteri és pròpia de la tradició litúrgica: és un aprofundir més, com cercles sempre més grans (a la manera del IV Evangeli), a fi de descobrir significats nous -per a cadascú de nosaltres- d’un misteri que és en sí mateix inexhaurible.
Amb raó sant Pau, en el text que avui escoltem a la segona lectura, demana “al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, (…) els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació“.
Missa: Sir 24, 1-2. 8-12; Sal 147, 12-13. 14-15. 19-20; Ef 1, 3-6. 15-18; Jo 1,1-18
Sense cap mena de dubte, “la saviesa” de Déu que “s’elogia ella mateixa” és Crist mateix, la saviesa del Pare (lectura primera).
El poble on ha tret “brotada –possessió i heretat del Senyor“- és l’Església.
Sant Joan en el seu “Pròleg” en fa la interpretació cristològica: la Paraula que “era amb Déu” des del principi i per la qual tot ha estat creat esdevé una persona humana absolutament singular i concreta, Jesús de Natzaret.
Tota la Trinitat està present en el gran “Pròleg“: el Pare a qui “ningú no ha vist mai” s’ha mani- festat en el seu Fill únic “que està en el si del Pare i és qui l’ha revelat“, del qual “hem contemplat la seva glòria” que és l’Esperit Sant.
El cristià, contemplant l’Infant de Nadal, s’endinsa en aquest misteri insondable d’amor.
L’encarnació del Verb de Déu com auto-manifestació de si mateix al món fa del cristianisme una religió incomparable a cap altra.
Déu ha vingut a nosaltres pel camí de l’amor i nosaltres podem anar cap Ell pel mateix camí: el de l’amor entregat.
L’encarnació obeeix aquest principi: “Ja que l’home no pot anar per sí mateix cap a Déu, ell ha vingut a nosaltres“.
En el Salm la ciutat de Déu, Jerusalem, l’Església, ha de glorificar el Senyor perquè ha enviat la seva Paraula i sacia el seu poble amb “la flor del blat“, l’Eucaristia.
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2020, Liturgia fovenda, p.72s)
