2020 – DIUMENGE V DE PASQUA
Diumenge de Crist, camí, veritat i vida.
Tant l’Evangeli d’avui, com el de Diumenge vinent, en tots els cicles, són trets del discurs de comiat de Jesús.
La riquesa cristològica i espiritual de l’Evangeli d’avui és enorme.
El primer que han de tenir els deixebles és pau: “Que els vostres cors s’asserenin“.
Una pau acompanyada de la confiança en el Pare del cel, i amb la certesa que tot el que Jesús diu és el millor per a nosaltres: “Confieu en Déu, confieu també en mi“.
Els anuncia que se’n va al Pare i que, on serà ell, també ells hi seran.
Els deixebles imaginen que això està molt lluny i pregunten pel camí.
És llavors que Jesús diu de sí mateix que és el camí: “Ningú no arriba al Pare, si no hi va per mi“.
La meta és el Pare, on ell mateix “és”.
Llavors Felip fa la pregunta més important del Nou Testament: “Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més”, que té la resposta més alta: “Qui em veu a mi, veu el Pare“.
Ell és la icona del Pare.
Ser cristià és creure que Jesús està en el Pare i el Pare està en Jesús: en el temps de la humiliació del Fill i en l’eternitat de la seva glorificació.
L’Església, la comunitat, farà “obres més grans“, però no pas en el sentit de fer miracles més grans.
Res de tot això.
Vol dir que el Senyor ha actuat, ha fracassat i ha mort, però la missió de l’Església serà manifestar la vida que el Senyor li ha donat, també sota el signe del fracàs i de la persecució.
El desenvolupament i la coherència de tot això és la promesa de l’Esperit, que escoltarem Diumenge vinent.
Els creients en Jesucrist, segons la meravellosa doctrina de sant Pere (segona lectura), són el “poble escollit, el reialme sacerdotal, l’edifici espiritual: un temple del qual ells en són pedres vives“, construït sobre la pedra escollida per Déu, d’alt valor.
Crist és la pedra fonamental i alhora la “pedra angular“.
El sacerdoci reial serà exercit per una comunitat que serveix el món, vegeu la institució dels diaques, a la primera lectura.
Serà també una comunitat de lloança que ha passat de les “tenebres a la llum“.
En el Salm, els justos per la fe celebren Déu i descobreixen que “la terra és plena del seu amor“: no hi ha res ni ningú que no sigui estimat per Déu.
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2020, Liturgia fovenda, p.211)
