2020 – MARE DE DÉU DE MONTSERRAT, PATRONA PRINCIPAL DE CATALUNYA
Totes les diòcesis del Principat celebren avui amb gran goig Santa Maria, invocada a la Muntanya de Montserrat.
En tant que patrona de Catalunya, és solemnitat a tot arreu, i la seva imatge és entranyable per a tots els fidels del país, que l’anomenen la Moreneta.
És la Rosa d’abril i la més bella flor de Pasqua.
El Prefaci canta: “Ella (…) és l’esperança dels fidels i l’honor del nostre poble“.
El Papa sant Joan Pau II, pelegrí en terres catalanes, afirmà: “Montserrat és un Magnificat de roca, una fletxa indicadora d’ulteriors escalades” (7-11- 1982).
Els monjos i monges dels monestirs de la santa muntanya asseguren el culte insigne a Déu Trinitat i fan de Montserrat “un fogar d’oració i de fe cristiana” (oració col·lecta I).
Lects. bíbliques: Missa: Fets 1, 12-14; Sal 86, 1-2. 3-4. 5. 6-7; Ef 1, 3-6. 11-12; Lc 1, 39-47
A la primera lectura, dels Fets, trobem Maria, la Mare de Jesús, com la “virgo orans” enmig de l’Església, esperant el Do de la Pentecosta.
La comunitat experimenta la seva pobresa, el seu buit, sense la presència del Senyor.
Maria fa perseverar la comunitat apostòlica en la pregària, exercida des d’aquesta pobresa, en aquest mateix buit: fa entendre així que tot s’esdevé quan ens deixem omplir de la riquesa i de la plenitud de l’Esperit Sant.
Maria romandrà en l’Església per sempre com “aquella que prega amb els deixebles“, sostenint la seva pregària.
En el Salm, l’antífona responsorial: “El Senyor té el palau a la muntanya santa“.
El salmista es referia a la muntanya de Sió (on hi havia el Temple), però en la lectura cristològica del Salm dins del culte cristià, “la muntanya santa” és una figura de Maria i de l’Església, habitades – totes dues- per la presència del Senyor.
A l’Evangeli, Maria, portant en el seu si el Verb de Déu, puja a “la Muntanya (a la província de Judà)” per portar la bona nova a Elisabet.
És el trobament de l’antiga i de la nova Aliança: ambdues dones, plenes de goig de l’Esperit Sant, es feliciten una a l’altra.
Del cor de Maria en brolla el “Magnificat“, cant que l’Església quotidianament fa seu.
El motiu de l’ascensió a la muntanya evoca la muntanya singular de Montserrat i inspira la segona oració col·lecta d’avui: “Feu que, ajudats per la intercessió de la Immaculada Verge Maria, arribem amb seguretat a aquella muntanya santa que és el Crist».
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2020, Liturgia fovenda, p.200)
