2020 – NAIXEMENT DE SANT JOAN BAPTISTA
Joan, fill de Zacaries, de família sacerdotal, el Precursor, ha de ser vist com el dit que assenyala de manera permanent el Senyor: “Mireu l’anyell de Déu, el qui treu el pecat del món” (Jo 1,29).
El Messies és qui assumeix els pecats de tots els homes i dones sense haver-los comès, els duu a la Creu, i allà els destrueix.
El profeta Joan és qui convida tots i totes a ser deixebles del Senyor.
Joan Baptista és també qui recupera tot l’Antic Testament i el lliura a Jesús, el Senyor.
Ell és la veu de la Paraula, resplendor de la Llum i l’amic de l’Espòs.
Ell, com Maria, anuncia el misteri de l’Església predicant el Senyor, no a ell mateix: és el Senyor qui ha de créixer.
És pertinent, doncs, que se celebrin ambdós naixements, el de Joan i el de Maria -que en la “iconòstasi” oriental formen la “Dèisi” (interces- sió, súplica).
Ambdues figures flanquegen la imatge del “Pantocràtor“, presidint la intercessió de l’Antic i del Nou Testament.
El seu naixement pertany ja als misteris de l’encarnació del Senyor i ens introdueix en la seva grandesa, vegeu el contingut de l’oració sobre les ofrenes i l’oració de postcomunió.
La tradició de totes les Esglésies celebra de manera molt solemne la Nativitat de Joan, el Baptista: el seu naixement va ser motiu d’una “gran alegria“, com canta el Prefaci d’avui.
En el ritu bizantí és una festa important i se celebra amb una gran vigília nocturna.
La data del Nadal del Precursor es va escollir en relació al Nadal de Jesús, sis mesos abans.
Totes aquestes dates estan relacionades amb el 25 de març.
No es pot demostrar en la història de la litúrgia que aquestes celebracions depenen del solstici d’hivern i de primavera, com alguns sostenen.
Joan assumeix tipològicament la figura del profeta Jeremies, com es proposa a la primera lectura.
La seva missió és com la dels profetes, i amb molta més raó va ser santificat des del si de la mare.
La litúrgia aplica els versets del Salm 70 a la persona de Joan, escollit des del si matern: “Acabat de néixer em vaig emparar en vós“.
Sant Pere, segona lectura, situa Joan, el Baptista, entre els profetes que “ja havien indagat i esbrinat” sobre la salvació de Crist.
A l’Evangeli llegim l’anunciació del naixement de Joan a Zacaries, el seu pare, en el recinte del Temple de Jerusalem.
La seva missió serà preparar “un poble ben disposat per acollir el Senyor“.
El Prefaci propi és un bellíssim comentari a les lectures d’avui i expressa excel·lentment la missió del Precursor.
Tota la seva vida va ser donada a Crist, sense fruir de la seva presència. Ho va fer en l’obscuritat de la fe. S’acompleix allò que ell ja va anunciar: “Convé que ell creixi i que jo minvi” (Jo 3,30).
Joan donà testimoni de Jesús des d’abans de néixer, al si d’Elisabet, fins al seu martiri quan, “vessant la seva sang, va donar d’Ell el darrer testimoni“.
La litúrgia aplica la vocació d’Isaïes a la seva persona: “El Senyor m’ha format des del si de la mare perquè fos el seu servent“.
El Salm també s’aplica a Joan: “Vós heu creat el meu interior, m’heu teixit en les entranyes de la mare“.
A l’Evangeli escoltem el goig i l’estupor amb què el seu naixement omplí els habitants de la muntanya de Judà i que avui omple d’alegria tota l’Església.
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2020, Liturgia fovenda, p.253s)
