2020 – PRESENTACIÓ DEL SENYOR
La festa de la Presentació del Senyor no és pròpiament mariana, sinó cristològica.
És una de les “Dotze festes” de les Esglésies d’orient, celebrada allà amb gran solemnitat, perquè és la festa de la trobada del Senyor amb el seu poble.
És realment una festa ecumènica. Sant Sofroni, Patriarca de Jerusalem, predicava l’any 634: “Per això anem en processó amb torxes a les nostres mans i ens afanyem portant llums: volem mostrar que la llum ha brillat sobre nosaltres i significar la glòria que ens ve a través d’Ell. Per això correm junts a l’encontre també de Déu“.
És el Senyor que pren possessió del seu temple, anul·lant la glòria del primer temple.
Els Salms 23i 46 ressonen avui en plenitud de significat.
Maria portava el veritable temple de Déu als seus braços: “la humanitat del Fill de Déu“. Sant Bernat ho expressà admirablement: “Oferiu el vostre fill, santa Mare de Déu, i presenteu al Senyor el fruit beneït del vostre ventre. Oferiu-lo per a reconciliació de tots nosaltres: és la santa víctima agradable a Déu“.
La monició del Missal a l’inici de la celebració és decisiva per a comprendre el sentit de la festa: “També nosaltres, aplegats en l’Esperit Sant, anem a la casa de Déu, a l’encontre de Crist. El trobarem i el reconeixerem quan partirem el pa eucarístic, tot esperant el seu retorn gloriós“.
Missa: Ml 3, 1-4; Sal 23, 7. 8. 9. 10; He 2, 14-18; Lc 2, 22-40 (o bé més breu: 2, 22-32)
Aquest any, per ser Diumenge, la Missa té tres lectures i Credo.
Els pares de Jesús, amb l’ofrena dels pobres a les mans, per complir el precepte legal (Lc 2, 21), ja que ell nasqué sota la Llei (Ga 4, 4-6), el presenten al temple.
De fet, Ell pren possessió del temple, la casa del seu Pare.
Ell entra a casa seva.
Simeó representa tot el poble que rep -en la fe i en l’Esperit Sant- el Fill, el Salvador que Déu havia preparat: llum que es revela “a les nacions i glòria d’Israel“.
És per Ell que s’han d’alçar les llindes i engrandir les portalades, perquè “ha d’entrar el rei de la glòria“, com es canta meravellosament al Salm responsorial.
L’Església, cada Diumenge i a cada Eucaristia, surt a l’encontre del seu Senyor i el reconeix en la Fracció del Pa.
D’aquesta manera es presenta a nosaltres: Ressuscitat i Gloriós.
Com l’Espòs que crida l’Església, la seva esposa, la nodreix amb els seus Misteris i l’omple, ara i sempre, de l’Esperit seu i del Pare: “Adorna, Sió, el teu tàlem nupcial, i rep Crist Rei” (antífona segona de la processó, 3ª ed. Missal Romà).
Ara el poble de la fe ja pot fer el camí “en (la) pau“, perquè els ulls de la fe “han vist el Salvador“.
El misteri és encara més gran perquè l’Infant és el Fill primogènit, “tot noi, fill primer“, que havia de ser rescatat “consagrat” segons la Llei, però que de fet prefigura l’Anyell que rescatarà a tots des de la creu.
Això serà l’espasa que traspassarà el cor de Maria i de l’Església.
Serà també “una senyera combatuda i motiu que molts caiguin a Israel i molts d’altres s’alcin“, revelant així “els sentiments amagats de molts cors“.
El poble que surt a l’encontre del Senyor és representat pels pares de l’Infant, per Simeó i Anna, i per “tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida“.
Ells també ens representaven a nosaltres que -com canta el Prefaci-: “sortim amb goig a rebre el Salvador“, tot esperant el seu retorn gloriós.
La lectura de l’Evangeli -a manera de díptic- és il·luminada per l’Antic i el Nou testament.
S’acompleix la profecia de Malaquies: Jesús és “l’àngel de l’aliança” que purifica el temple, però és també el “gran sacerdot compassiu i acreditat davant Déu per expiar els pecats del poble“.
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2020, Liturgia fovenda, p.106s)
