SANT BERNAT, abat i doctor de l’Església – 20 d’agost
Bernat fou rebut al monestir del Císter per l’abat Esteve Harding, l’any 1122.
Després de tres anys de professió, als vint- i-cinc anys, fundà l’abadia de Claravall.
Per raó de la seva personalitat, veritablement carismàtica i atraient, l’Orde cresqué de manera extraordinària i les vocacions afluïren ingents.
Nombroses abadies filials, fins a 63, sorgiren ja en vida seva.
Promogué, consolidà i organitzà l’Orde del Císter amb extraordinari èxit.
Monjo, profeta i místic.
Viatger incansable, arbitrà a molts llocs la pau i la veritat de la fe.
El Papa Eugeni III, deixeble seu, emeté a les seves mans la professió monàstica.
Predicà la segona Creuada i fomentà l’Orde del Temple.
La seva activitat itinerant no li fou impediment per cultivar la seva contemplació.
Bernat és fonamentalment un monjo: un home unificat.
La seva contemplació, fruit de la “lectio divina“, arriba a moments de plenitud mística d’unió amb Déu.
Una de les obres més precioses és “De diligendo Deo“: quan l’home veu que no pot subsistir per ell mateix i comença a cercar Déu per la fe, a partir de la pregària i la meditació, coneix Déu i passa a estimar Déu per Déu mateix, no per l’home.
Gradualment i processual, arriba a l’últim estadi: unir-se a Déu i formar un únic esperit amb Ell.
Al final de la seva vida exclamà: “El meu gran desig és anar a veure Déu i estar amb ell, però l’amor que tinc als meus germans em mou a seguir ajudant-los: que el Senyor faci el que li sigui més plaent“.
El mateix Senyor el cridà tal dia com avui de l’any 1153: tenia seixanta-tres anys.
La seva obra és extensa i fecunda: comunica un amor immens a la humanitat de Jesús i a santa Maria.
Se’l considera el darrer pare de l’Església i és anomenat el “doctor melifluus“, per la dolcesa i tendresa de la Paraula de Déu en la seva predicació.
Ell composà el bellíssim himne “Iesu dulcis memòria“.
L’any de la seva mort, monjos cistercencs procedents de la comunitat de Fontfroide -a prop de Narbona i al cor d’Occitània- arribaren als boscos de Poblet per fundar-hi una abadia.
(Calendari-Directori de l’Any Litúrgic 2020, Liturgia fovenda, p.303)
